El dia del llibre al Clot
Hui el dia del llibre al Clot, ha estat força especial. Recital de poesia de Begonya Mezquita, la profe, companya i amiga nostra. Emocions, somnis i records, sobretot, records. Unes imatges valen més que mil paraules.
QUI OMPLE QUADERNS
Qui omple quaderns de cercles,
dibuixa flors que li fan companyia.
Qui busca què dins l'ampolla de plàstic
cigarrets per més rialles,
cataractes vora el ventre, astigmatisme oblicu.
Qui trena les veus de melmelada,
invoca mots que captura al vol.
Qui plora quan dins una mar tan lenta
pestanyes guaiten per més escuma,
improvisen les onades, a punt l'escenari.
Qui passa com qui torna d'un dia núvol de festa.
Qui troba on unes mans líquides
flaires de sol guanyen ombres a cada cantonada.
Divertiment de veus que s'germanen,
l'enyor blanc, el desfici i el desmai,
són les mesures de l'estiu.
Begonya Mezquita
9 comentaris :
Quan he entrat i he sentit que Empar parlava de mi, he pensat "dec estar morint-me o a punt de jubilar-me, que ja em fan un homenatge". Després, durant la segona actuació (una per a segon de bat i una altra per a primer) ja he sentit que estava ben viva, m'he plantat dalt l'escenari com una espontània enmig de la plaça i m'he unit al grup.
Les fotos de Paula Peña m'han corprés (imatges, entre d'altres, de la casa de Faura on passava els estius!), la música d'Àlex, el moment màgic d'escoltar uns versos que no eren meus sinó de la gent, dels altres, dels amics, del poble.
Vosaltres heu de fer més bolos. Jo he de continuar escrivint. Merci.
Com trobe a faltar aquestes mogudes…
Veig que ja hi ha el tablao. Recorde que vaig ajudar a la Pilar a prendre mides, no fa tant, però em sembla una enormitat el temps que ha passat. El silenci, la foscor del saló d'actes, tot d'ulls, oïts, animetes en escolta, l'Àlex fent la intro amb el piano…
Un dia em podíeu convidar, que a mi m'agrada també dir poemes :,
Una abraçadeta.
Amadeu, si et conviden a llegir poemes hi sereu tots quatre i faltaré jo. En eixe cas em posaré gelosa i hareu de convidar-me a mi també, perquè no vull allunyar-me de vosaltres i a més a més m'agrada molt llegir. I per què no dir-ho? També les mogudes.
No passa res compis. Si hi voleu estar demà dilluns a les 16 hores tornem a recitar i després d'ahi pot sortir qualsevol cosa. La veritat, Amadeu, és que tu ets una peça indispensable en qualsevol recital al Clot. Encara me'n recorde del teu "fill de p..." en "Terra de ciment" que ens va deixar a tots. Estaria bé muntar algo així, no?
Sempre que calga dir-li fill d'algú als nostres predators particulars compteu amb mi ;)
Hola!cuan de temps sense passar per ací!m'agarada que t'agraden les imatges Begonya!Em va ajudar Aleixandra perquè la veritat no teníem ni idea d'on podia estar la casa d'A.R/V.F.
Bo,dir a tots els meus companys del recital que he passat moments molt bonics i que m'alegre molt d'haver ficat el meu granet d'arena,sobretot en homenatge a aquesta gran poeta i ex-mestra de la que varem aprendre molt en aquell 2on d'E.S.O.
Com passa el temps!
Paula Peña
Paula, sobren aquests afalacs. Has de passar més pel club LPN!
Com acabàreu al concert? Com anà el viatge de tornada? Gràcies per allò i per açò.
Bones a tots, no sabeu com vos trobe a faltar a totes! Aquest recital degué ser una passada, estic molt contenta de que pel Clot tot continue igual! A la facultat cadascú va al seua i ara m´enrecorde més que mai de vosaltres!!M´agradaria tornar...Sou els millors! Tireu endavant amb aquest projecte únic! Lluita Revolució i Poesia! Vos estime!
Anna! Hi ets, amagada o no, entre les nostres paraules. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada