dimecres, 4 de juny de 2008

Josep Vicent Marqués, un home bo

Vam triar el conte d'aquelles dues pàgines, la 212 i la 213, enamorades habitants d'una plàcida llibreria, que el destí acabava separant per un casual contratemps. Els qui per aquells anys féiem teatre al Clot del Moro, treballàvem aquest text de Josep Vicent Marqués i reproduíem en escena el moviment de les pàgines convertides en impossibles amants. És com si ho estiguera veient, ara mateix. Així és com vaig descobrir la cara literària d'aquest home que avui, com a aquelles dues pàgines, la vida se li ha convertit en un amor impossible.

Josep Vicent Marqués fou moltes persones: sociòleg, periodista, narrador, polític, mestre. Fou, sobretot, un home bo. Bo, com els homes que lluiten un dia, un any, molts anys, tota la vida, a la manera de Brecht.
Home compromés en la transició, va dedicar-se aferrissadament a estudiar i reflexionar sobre la realitat social i política del País Valencià. La seua dèria per analitzar la problemàtica masculina i treure'n el suc des de la pròpia experiència, el va menar cap a la lluita activa per la igualtat de sexes, i és per aquest dels seus jos que m'agradaria recordar-lo més. Sense homes com ell, les dones no podríem fer pas el nostre camí.



TROBADA DE GNOMS

Un dia el Gnom Sense Cognoms anant pel bosc es va trobar amb un altre gnom.
-Què vols que et concedesca? -va preguntar-li de bon humor.
-Res. Jo també sóc un gnom -contestà l'altre.
-Un gnom? Més aviat ets un vanitós.

Josep Vicent Marqués Amors impossibles, Ed.3i4. València 1982

3 comentaris :

Olga ha dit...

Ell era tímid i ella ho interpretava tot al peu de la lletra. Aleshores, ell, un dia, com que no sabia què dir, per dir alguna cosa digué:
Adéu!

Primer amor impossible de Josep Vicent Marqués

Adéu, mestre.

Olga ha dit...

Jo també recorde aquelles dues pàgines on encetàrem la nostra petita (la meua petitíssima)història teatral a la deriva.
La impossibilitat d'aquells amors ens trencaren el cor, i encara ara.

Begonya Mezquita ha dit...

Olga, crec per un moment, tots els qui vam formar part d'aquell projecte, hem dedicat un pensament al nostre amor a la deriva, impossible.