Brossarium

Vivim immersos en el calendari, amb els seus dies en blau i en roig (i per una vegada la simbologia s'alia amb el color de la passió i les entremaliadures), amb els seus sants i santes, verges, màrtirs i tota la parentela celestial. Com que no sabem què és el temps –“Si espelma per a un foc, / si rems per a una aigua, / si pluja que mulla la terra, / si fang on l'oblit es pasta”, passeu-me avui l'autocita–, l'hem reduït a les dimensions d'una gàbia confortable. Els fulls del calendari i les fulles de l'arbre cauen amb idèntica cadència sobre la nostra consciència per xifrar un mateix calfred, el passat abismat, l'horitzó prometedor –i el present donant-se perpètuament a la fuga. El fet és que el calendari ens va dur i es va emportar recentment un parell de sonors aniversaris que han donat quefer i sentit a LPN: Pavese i Rodoreda continuen ballant molt lentament un vals dellà del temps. I ara ha aparegut tímidament, fumant un caliquenyo i somrient, fent malabarismes amb el copalta, JB entremig dels dos cortinatges del teló. Recordem que ara fa deu anys el poeta va fer la seua darrera, fatídica, tombarella. I nosaltres, fidels al calendari, ens tornem a submergir en l'oceà inesgotable de la seua poesia polièdrica, desinfectant, tan plena de saviesa i energia: el llegat d'un home lliure, d'un paleta de llums. Brindem, doncs, per Brossa!



Enmig d'un escenari buit, sobre fons negre, una escala de fusta pintada de blanc que des de la platea s'ha de veure com una A. Blanc i negre: el cinema dels fundadors, la tipografia en moviment, la claredat, l'essencial, la representació, la màgia. Actors i actrius de negre ben cenyit al cos diuen textos del poeta. Diuen: corporifiquen. A l'esquena porten lletres majúscules en blanc cosides a la samarreta. Volen sonets i sextines (art de la recitació) per la sala. Amb els artefactes verbals més petits cosim converses impossibles, petites escenes de carrer i de jocs. Recitem poemes amb les mans, que porten guants blancs. Notes per a un Brossàrium (Brossa riu m). I aquest serà el nostre homenatge, si el calendari no ens traeix, per a un Sant Jordi a Hostalric i un dia de maig a València. (Riu Brossa des de l'altra banda dels espills. Cau el teló.)