dimecres, 9 de setembre de 2009

Lectures d'estiu

Sabia que havia de fer algun canvi si volia aconseguir alguna cosa. La primera tria va ser fàcil. Vaig optar per la literatura i vaig deixar la música per al setembre (fa un parell de dies, de fet, vaig tornar a sentir els fantàstics quartets de corda del Hartmann). El segon canvi necessari resultà ser un augment de cafeïna i ajustar, de mica en mica, l'hora del darrer cafè. Vaig comprovar que un cafè al voltant de les set de la vesprada m'anava d'allò més bé. Amb tot això vaig aconseguir furtar un pessic de temps al son i donar-li'l a la lectura, donat que quan la descendència per fi dormia, jo encara era capaç d'allargassar un xic l'existència. Vaig afegir, per arrodonir l'estratègia, el costum de despertar-me al matí un cop havia obert i tancat dues o tres voltes els ulls: allargava el braç i llegia unes pàgines abans que casa meua tornara a ser un brollador d'activitat i alegria.

El resultat de tot plegat és l'enfilall de lectures que deixe anar tot seguit per si alguna personeta vol fer-la petar.









I fa just unes hores he acabat Estricta Vigilància del Genet en una edició antiga (1973) de la 62 (de la qual no trobe imatge a la xarxa).

10 comentaris :

Olga Gargallo ha dit...

Bona nit. Jo també arrape hores de silenci a la nit per poder llegir i fer de les meues. És pot dir que sóc au nocturna, mira quines hores -les 2:39- i encara gaudesc d'una tranquil·la vigília, ara a la fresqueta.

Del rastell de lectures he coincidit amb tu en dues: la de la Laia Fàbregas i la del Buzzatti. Impressionants els missatgers que exploren el regne i sobretot els contrabandistes que acompanyen Gaspare Planetta!

Àlex Andrés ha dit...

Sí, a mi també em deixà de pedra el primer conte del Buzzati. Igual que el del contrabandista. També em va agradar força el de l'scala de milà.

El llibre de la Fàbregas, en canvi, començà agradant-me però després em resultava massa mollet.

Olga Gargallo ha dit...

Exactly as me.

Begonya Mezquita ha dit...

Bolaño i Marai són molt bona tria, Àlex. Que bonic, que bonic, que bonic això que dius dels canvis, de les preses de decisions i de la recerca d'hores marginals, i de l'alegria.
A veure: la poesia d'Andreu Vidal, la de la Danielle Collobert i la de César Vallejo; Plagis de l'Urbà Lozano, El año del diluvio de l'Eduardo Mendoza (lectura que vaig dur a terme, per cert, a terres escoceses, mentre diluviava també), El professor d'història del J.Francesc Mira, Novecento de Baricco i el monstre de l'any, el primer volum del Larsson: Els homes que no estimàven les dones que també a mi m'ha creat addicció. Demà comence el segon. Eclèctica tria de lectures, com sempre.
Benretrobats, companys.

Begonya Mezquita ha dit...

Per cert, aquest del Pavese de les dones soles m'interessa. Que me'l recomanes? He escorcollat i veig que no el posen com un dels bons llibres el torinés. Què me'n dius? Conec el bell estiu i el diable als turons i sí que em van agradar bona cose!

Àlex Andrés ha dit...

Jo sí te'l recomane de totes totes. A mi em agradar molt. És del grup dels llibres urbanites (juntament amb els dos que has llegit). Potser aquest és encara més torinés. Dels rurals, dels piemontesos que conec (la teua terra i la lluna i les fogueres) et recomane els dos. Però de tots cinc, el més impressionant és el darrer: la lluna i les fogueres. Va ser el tercer que vaig llegir i vaig pensar: me'l quede, aquest pavese.

Vaig llegir-me el novecento però no m'acabà (com tampoc no m'acabà seda)

Per cert, què em dius del de Mira? Estic temptat de llegir-me'l.

el llibreter ha dit...

Coindicim en 4 dels 9 llibres, encara que fa temps que els he llegit. M'alegra aquesta petita coincidència. Sobretot pel que fa a Estricta vigilància, que no l'he llegida però sí que l'he vista en dues representacions diferents.

Salutacions cordials.

Àlex Andrés ha dit...

en quins, en quins?

el llibreter ha dit...

Expiació: brutal, El llibre de les il·lusions, Tretze tristos tràngols i Llamadas telefónicas. I dels que no he llegit, el que més em sedueix és Seixanta contes.

Salutacions cordials.

Príncep de les milotxes ha dit...

Escolteu, jo llig poc; digueu-me què em perd, conteu-m'ho. Perquè si llig, no escric... i no tinc rellotges de 28 hores com vosaltres.
On rau aquest secret?
Per cert tot aquest volum de lletres comprimides s'han escampat pels viaranys dels vostres cervells? Serà l'estiu el repòs de laparaulanostra o la càrrega al vostre hard disk de tanta informació?