dimecres, 23 de setembre de 2009

Poema i pluja



Cante la pluja

Aigua plujana,
cavall galopant del migdia,
ruixat que sorprens les passes lentes
d'aquest abril fi i escàs.
Aiguat hiperbòlic perquè ens inundes
de força sobrera com raigs deliciosos
i beses la noble, antiga terra
amb tendres carícies o festes penetrants.

Xoparàs, insistent gotellada, la pedra i la fusta
i l'asfalt indecís rellentarà licor de fatigues.
Més enllà de ciutat cantarà el camp abatut,
cruixit d'ossos, entonarà corrandes de goig.

Així guaitarà dubtosa la granota,
riurà la sargantana a cobert del roc somnolent,
l'ocell farà un giravolt de gràcia.
Mercès al bell xàfec
es banyarà el verd entre els teus genolls lluents
i el groc assedegat cercarà l'estanyol.
Amerat de tu, davallada exultant,
tot festejarà la teua arribada rítmica i sencera.

Ompliràs basses, piscines, barrils,
bótes, gerros, palanganes.
Et rebran càntirs, pots i porcellanes.
Guanyaràs camins i marges, aljubs i canalons.
Fins que, vestit d'algues,
foll i plogut, el riu
farà un respir al seu revolt.

Signes de terra, Ed.7 i mig. 1999

5 comentaris :

Olga Gargallo ha dit...

Al meu país la pluja no sap ploure, Raimon dixit.

Un poema preciós. L'enumeració apoteòsica de la darrera estrofa evoca el ritme del ruixat.

Begonya Mezquita ha dit...

Olga, què espereu a escriure qualque cosa?
El poema ja té deu anys! Adés el rellegia...
Gracis.

Olga Gargallo ha dit...

La poesia és atemporal. I la pluja també.
Pas de quoi.

lluís gil ha dit...

Magnífic poema Olga. T'he descobert fent el tafaner per la xarxa i n'estic content.
Et convido a fer un tomb pel meu blog.
Fins aviat.

Auckland property manager ha dit...

French is a romantic country,so does the poets.