Propera collita

Em declare compradora compulsiva. Sobretot de llibres. Sovint em vénen uns ganes irrefrenables de comprar-ne. No em valen préstecs d’amistats o de biblioteques públiques. Una vegada llegits els acabe comprant igualment. La relació afectiva que s’ha establert m’aboca a voler posseir l’obra per sempre, per rellegir-la, per poder-la acaronar novament. Em negue a trencar el lligam amorosit del seu llom i els meus dits. És per això que quan sent el desig sé que no hi ha una altra manera d’apaivagar-lo que anar de cacera a les llibreries i buscar els millors exemplars.
Una vegada pagats a la caixa, amb targeta de plàstic i amb bonus de descompte o sense, comence a reflexionar sobre aquest acte arrauxat que em captiva. La sensació d’estrényer ben fort les obres contra el pit després d’haver-les rescatades dels aparadors o dels taulells no puc comparar-la a cap altra, ni tan sols a aquella que sent quan acabe la seua lectura. Aquesta és ben diferent, satisfacció de la feina feta i tristesa d’haver d’allunyar-me’n.
I és ara quan s’hi afegeix un altre problema logístic: la quantitat de volums és inversament proporcional a l’espai de què dispose. Així és que moltes vegades he de resignar-me als préstecs, o fins i tot a fer-ne donacions perquè a casa ja no tenen cabuda més prestatgeries.
Ahir, mirant l’aparador del centre cultural em vaig captenir; avui, però sent el neguit, la necessitat d’alliberar dos títols. De ben segur que passaré uns dies intranquil•la fins que hi puga tornar per collir-los. Acabats de publicar fa uns dies, els faré la cata després de veremar-los a la propera collita.