Poema i pluja

Cante la pluja

Aigua plujana,
cavall galopant del migdia,
ruixat que sorprens les passes lentes
d'aquest abril fi i escàs.
Aiguat hiperbòlic perquè ens inundes
de força sobrera com raigs deliciosos
i beses la noble, antiga terra
amb tendres carícies o festes penetrants.

Xoparàs, insistent gotellada, la pedra i la fusta
i l'asfalt indecís rellentarà licor de fatigues.
Més enllà de ciutat cantarà el camp abatut,
cruixit d'ossos, entonarà corrandes de goig.

Així guaitarà dubtosa la granota,
riurà la sargantana a cobert del roc somnolent,
l'ocell farà un giravolt de gràcia.
Mercès al bell xàfec
es banyarà el verd entre els teus genolls lluents
i el groc assedegat cercarà l'estanyol.
Amerat de tu, davallada exultant,
tot festejarà la teua arribada rítmica i sencera.

Ompliràs basses, piscines, barrils,
bótes, gerros, palanganes.
Et rebran càntirs, pots i porcellanes.
Guanyaràs camins i marges, aljubs i canalons.
Fins que, vestit d'algues,
foll i plogut, el riu
farà un respir al seu revolt.

Signes de terra, Ed.7 i mig. 1999