diumenge, 13 de desembre de 2009

Adéu


Cliqueu a sobre la imatge.

7 comentaris :

en veu baixa ha dit...

Tant com m'agraden el llapis i el paper! Però bé, hem d'adaptar-nos al batec dels nous temps.

novesflors ha dit...

A mi, si he d'escriure creativament una cosa una mica llargueta, m'agrada el paper. Escriure i reescriure i ratllar i embrutar i refer. Quan ho tinc més o menys clar ho passe a l'ordinador. Això té un inconvenient greu, m'ocupa molt de temps. Però m'agrada. Què hi farem?

Manel Rodríguez-Castelló ha dit...

Per què vols privar-nos, Olga, de la tremolor de la cal·ligrafia sobre el full? Ni que només siga de manera digital, torna a fer-nos volar damunt les ones de les teues lletres i deixa'ns veure el paisatge infinit que aixopluguen i obrin les teues paraules. Tens a les mans la millor tipografia, no sotmesa a les regles de la impremta. Al capdavall, tot viatge ens retorna al cor de les paraules que empeny el vent dels dits, la fosca matèria que embruta els dits i allibera els esperits. Perquè el que perdura, ho funden els poetes i no pantalles parpellejants, universos de llum intàctil, mitjans que no són el missatge. Una abraçada que porte el perfum del paper de bon gramatge.

Amadeu Sanz ha dit...

A pesar de la meua tecnofília, i de que ja m'estic mirant el lector de llibres electrònics que em mercaré –hi ha rumors d'un d'Apple per a abans de l'estiu i això ha fet que encara no m'haja pillat el kindle o el nook–, a mi em passa com a Novesflors, quan comence a escriure alguna cosa m'agrada fer.ho en paper i lluny de la pantalla. Després ja m'hi pose a l'ordinador. A més m'agrada fer-ho amb ploma estilogràfica, que modula els traços dels carácters.

Begonya Mezquita ha dit...

No digueu adéu.
Teniu una lletra molt xula, Oh!, que cap manual de tipografia no crec que puga conjugar.

FRANCESC ha dit...

Potser els arbres ens ho agrairan, però jo encara sóc molt del paper. Ara, quan puga, e-book... i a llegir. Salutacions

Olga Gargallo ha dit...

Estimades i estimats, la meua eufòria em fa prendre sempre positures radicals, ja em coneixeu.
Per descomptat que no abandonaré mai el paper, bé fregat amb el llapis o amb el retolador de gel pilot 0.5 VBallGRIP. Era la meua forma de donar la benvinguda a les pantalles.

Manel, què bonic!