dijous, 10 de desembre de 2009

Una entre tantes

Va ser un part sense dolor. Després dels tres anteriors no havia pensat a demanar l’epidural. Tampoc no en calgué. Perduda a la cerveseria de la cantonada, al barri de Russafa, vaig sentir les primeres contraccions uterines.

De tot això fa, ara per ara, justament dos anys i encara em desvetle a mitjan nit per comprovar si la criatura respira o si ho fa de manera sibil•lant, en entrar l’hivern.

Si semble absent, la mire de gairell.

Intente educar-la entre els gomets de colors i el PODCAST PLAYER FLASH ONLINE. No seria una mare responsable si no intentara l’equilibri entre allò més natural i les més avançades tecnologies. És per això que demà passat, seré UNA ENTRE TANTES, com una mare novella malgrat els meus quatre fills.

1 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

Ohlga! Jo no hi seré. Pren nota i fes-nos-en cinc cèntims, qualsevol vesprada a qualsevol barutxo.
A vegades escolte l'"Eduqueu les criatures". L'últim programa que vaig sentir, hi havia la Sol Picó parlant del naixement del seu fill. Deia que va estar ballant, saltant i de bolos fins una setmana abans de parir. Tremenda alcoiana.