dimecres, 23 de desembre del 2009

Em poses Luigi Nono?


L’altre dia pujava al cotxe amb els meus dos fills quan el lector de cd començà a sonar: el Tarragona d’Els Pets. Tan bon punt Constantí feia patir el cantant, el meu fill major (sis anys i mig) m’amolla: "em poses Luigi Nono?"

Jo, que sóc persona previsora, sempre duc un cd de Nono al cotxe, no saps mai. En duia un que m’havia regalat el meu cunyat. El cas és que vaig posar-li la primera pista, A Pierre.... El meu fill que la sent i deixa anar un “Que raaara!... No m’agrà gens!” I jo que li pose la segona pista, Quando stanno morendo. I el meu fill que diu: “Esta!” i s’acomoda de manera molt i molt plaentera al seu elevador rayomcqueen.

Jo ja coneixia el tarannà tastaolletes del meu fill -fill de tabal, tabalet- però em resultà grat comprovar que ser un tastaolletes no està renyit amb tenir criteri.