dimecres, 31 de març de 2010

Bach mola

Si bé l’ús -o consum- de música és en general molt alt, la curiositat musical és bastant escassa. Fa temps que en sóc conscient però continua sorprenent-me. Si no escoltes gaire música és comprensible que no tingues curiositat per escoltar estils o autors o grups diferents dels que acostumes. Ara bé, com pot haver tanta gent que dedica moltes hores a la setmana a escoltar música i no ix d’un ventall reduït i, a més, ja conegut? Diràs que hi ha gent que acudeix a la música a la recerca i d’altres que hi acudeixen de manera fetal: hi arriben per trobar sempre el mateix refugi. Un altre repòs del guerrer?

Els i les adolescents no són gaire diferents. Per què ho haurien de ser? Com a mestre de música resulta un repte (i un objectiu de primer ordre) aconseguir que l’alumnat amplie les seues experiències auditives i trencar el rebuig frontal i adolescent (o no tan adolescent) a qualsevol música no habitual i, en especial, a la clàssica. Amb una mica d’imaginació i voluntat, i tirant mà del gust inherent per les coses repetides es poden assolir fites increïbles. Vos conte.

La pregunta que més puntua a l’examen teòric de tercer de l’eso (vora els quatre punts!) consisteix a encertar títol i compositor d’una sèrie d’audicions. Ja sé que així de primeres sembla difícil però no ho és tant si teniu en compte que, per exemple, a la segona avaluació els entraven vint audicions diferents (totes del barroc i classicisme). A més de treballar-les a classe, ho poden consultar al web del departament de música (on tenen la informació i els enllaços a vídeos del youtube) i qui vol pot emportar-se els temes musicals en un pen/lector de mp3/cd per poder treballar-les a casa.

Com deia adés, un cop senten aquestes músiques (ni que siga la tercera lliçó de tenebres de Couperin) més de dues vegades, ja els tens. Ja sé que cap d’ells no es comprarà la integral de cantates de Bach -tampoc no era aquest l’objectiu- però aconseguir que arriben a gaudir de peces de fa tres o quatre-cents anys és emocionant.

En un d’aquests exàmens ocorregué el següent. Tot l’alumnat estava col·locat en files, amb el seu full davant i escoltant les audicions que els estava posant. Així que començà a sonar l’erbarme dich de Bach una xiqueta fa un gran somriure i diu “m’encanta aquesta cançó”. Per descomptat en veu alta, com ha de ser.... que els plaers musicals no entenen dels silencis imposats d’un examen. I l’amiga que solta: “Doncs jo estic buscant el politono del Lascia per al meu mòbil”.

Tenim una professió ben bonica.

1 comentaris :

Jose Manuel ha dit...

Bach mola i Lady Gaga també...