Mirar cansa
Els ulls dels viatgers que volen
els ulls
que miren l'home que vigila
el carreró fosc,
la dona que puja les escales
el turista que dubta, guaita, s'atura
i un carretó que passa.
Els ulls que s'encenen
quan la llum minva
i l'ombra de la palmera és torta.
Els ulls que s'estanquen entre els plecs
de la silueta que corre,
el xiquet que amaga la sentor
profunda que transporta.
Els ulls que s'aturen en allò que resta
dels morts i un gran silenci
acalla aquestes veus, els tapa la boca.
3 comentaris :
Un poema descriptiu amb molt de ritme que no em canse de llegir. Les fotografies fantàstiques.
Benvinguts, bentornats.
Salama'lecum, no sé si hem tornat o ens hem quedat voltant pels carrers de la medina. He fet tantes fotos.... Les aniré deixant al flickr. Choukran.
Mosque, les fotos són una autèntica passada. Què te'n diu la Mawi? Sou una parella d'artistes de la paraula i de les imatges. L'art total!
Publica un comentari a l'entrada