dimecres, 24 de març del 2010

El futur dels llibres

Fa unes setmanes parlàvem de l'anunci per part d'Apple del dispositiu mòbil anomenat comercialment iPad. Des d'aleshores hem començat a veure diversos avanços de les implicacions que els dispositius mòbils tindran en el món editorial. Aquest vídeo, per exemple, és una mostra espectacular del que estan preparant la revista wired i la casa Adobe per traslladar els continguts de la revista de paper a l'HTML i visualitzar-los en una tablet pc.
 



Fa uns mesos el dissenyador web Jason Santa Maria reflexionava sobre l'escletxa que es produïa en traslladar al web els continguts impresos d'alguns mitjans i posava com a exemple el cas de Wired. En aquestes dues captures dels vídeo podem veure un exemple d'això. En la primera, la revista impresa desplega les estratègies que ha desenvolupat el disseny gràfic des de la irrupció del moviment modern.


La doble pàgina enfrontada, la il·lustració fotogràfica a tota pàgina, la jerarquia tipogràfica de titular i textos de suport, l'alineació en bandera, l'espai negatiu, la retícula, la rima del color groc, tota una sèrie d'elements que la tradició gràfica ha anat escandint però que, a l'hora de ser presentats en la web donen com a resultat un presentació tan pobre com aquesta:


La resposta de Santa Maria a aquesta dicotomia era que calia dur aquells principis constructius al web en la mida que ho permeten ja els desenvolupaments dels codis sobre el quals corren els navegadors –el CSS3 i l'HTML5, que respecten a més el principi d'accessibilitat– i d'altres recents introduccions com ara Typekit –del qual n'es un, dels responsables. Ell s'hi posa a la feina en el seu bloc amb uns resultats espectaculars.

Els llibres en l'era de l'iPad

El dissenyador Craig Mod, que es declara enamorat dels llibrers i de les computadores, ha escrit un article que té la virtut d'expressar, de manera més o menys sistemàtica, el que fins ara eren intuicions per a molts de nosaltres. Comença amb l'epitafi:
Print is dead. Digital is surging. Everyone is confused

En l'article, comença per diferenciar entre dos tipus de publicació, en funció del seu contingut:
  1. 1. formless content; llibres que no tenen un forma definida. Són aquells llibres el contingut dels quals no imposa una presentació predeterminada. Pensem en qualsevol novel·la, on els salts de pàgina o els capítols, la seua disposició tipogràfica és independent del seu contingut. Aquesta mena de texts, de fet, es reprodueixen bé en qualsevol dels lectors fins ara existents, com ara el Kindle d'Amazon, o el Nook de Barnes&Noble. Fins i tot en un iPhone o iPod.
  2. 2. definite content; llibres amb un format ben definit, el contingut del qual imposa un contenidor específic. Craig Mod posa com a exemple els llibres d'Edward Tufte, que seran, probablement, la mena de llibre que encara tindrà sentit seguir publicant. En qualsevol cas, ambdós tipus de llibres tindran cabuda en el nou dispositiu.
Apunta també dues possibilitats que s'obren. La primera, l'obsolescència del concepte de contenidor de la pàgina. La metàfora del passar pàgina, la manera obligada de trossejar el contingut en el llenç de la pàgina, i els hàbits d'organització i de fragmentació del contingut, segons els quals un llibre flueix en capítols alineats en el pla horitzontal i amb el contingut fluït en el pla vertical, hauran de ser revisats. Així, l'iPad permet un llenç diferent, a la manera del web, on més enllà dels límits físics del dispositiu hi ha un espai il·limitat, infinit.
La segona, són fascinants les possibilitats d'aparició de noves formes de narració a partir d'aquest nou marc.


Aleshores, són prescindibles els llibres, a partir d'ara? Per a Mod, probablement no s'ha acabat el temps dels llibres, però en poc de temps només es justificarà la publicació de determinats especímens que reunisquen les condicions següents:
  • els llibres que siguen percebuts com un objecte amb plenitud i solidesa
  • els llibres que tinguen l'aroma d'ara oblidades, llunyanes biblioteques
  • els llibres que siguen quelcom que fins i tot els nostres fills, o nets, entenguen que ha pagat la pena l'esforç de fer-los
  • els llibres que recorden a la gent que el llibre imprès és una escultura al pensement i les idees.
Qualsevol llibre que no siga això, serà abandonat i aviat oblidat d'aquest març digital endavant.

Per a llegir més:
Newspaper and the iPad
There is an indispensibilty to newspapers that was lost when a generation turned its attention from paper to pixels. Now comes the opportunity to win it back, and make newspapers more valuable — and profitable — than ever.
El desafío de fijar un precio al libro digital
"Por lo que sé, un millón de libros a 9,99 dólares podría ser grandioso para un autor."
Entrevista amb Jesús Figuerola, president de l'Assossiació d'Editors del País Valencià
"Ningú no és capaç de dir què passarà amb el llibre digital en cinc o deu anys. Però necessitem ajudes per digitalitzar els nostres fons i que no ho controlen tot Amazon o Google"
On the iPad
This is the beginning of the end of paper.
What is the future of online news
Designers and developers need to be ready. Just like mobile phones, the iPad is simply another tool to consume the web. As new as it is, the iPad should not be ignored, nor should it be inflated into something more important than it could ever be.
E-books, Flash and standards
El guru Jeffrey Zeldman comenta dos articles apareguts a A List Apart on es parla, sobretot, del respecte als estàndards del web en la seua aplicació als llibres electrònics i l'iPad.

3 comentaris :

Unknown ha dit...

Un reportatge magnífic, el teu. I estic convençut que dissenyat sobre paper (o sense les limitacions del format blog) encara resultaria més atractiu. Salutacions.

Amadeu Sanz ha dit...

Gràcies, Josep, però jo no estic tan convençut. De fet, crec que la propietat hipertextual, és a dir, les referències creuades i explícites per mitjà dels enllaços, donen una riquesa i una dimensió als articles dels blocs, que la cita a peu de pàgina o les referències intertextuals que es troben al escrits impresos, els seus correlats escrits, no tenen. Almenys, no de la manera immediatament fluïda del bloc. Se m'antoixa que alguns dels meus escrits ací són teixits de fils solts que creen una trama momentània, o un node que connecta amb altres fils. Una xarxa, òbviament, de sentits que es quallen un instant i que després es deixen anar cap altres sentits. Si més no, em fa il·lusió que siga així. Salut.

Unknown ha dit...

És clar, l'hipertext enriqueix els textos, però jo em referia més a l'aspecte purament visual. En paper s'hi poden fer coses visualment molt atractives que en un apunt de blog encara és complicat introduir amb immediatesa. En el paper no hi ha aquestes teranyines de la virtualitat, a no ser que hom visite la biblioteca, i ho dic per la consulta dels fils textuals i també els de les aranyes. Salut!