Inici de tardor
Triomf d'alta follia
A JOAN PERUCHO
M'enfilo dalt de tot de mi mateix
i miro:
i em veig més transparent.
Jo no sabia, no, que el vent
pogués tenir la meva cabellera
i estar-ne tant content.
Ara tota hora m'enquimera
i em llanço, des de mi,
a cels, abismes, rutes sense fi.
No tinc temps d'estimar: no tinc el braç prou llarg
-Clara, Bàrbara, amigues-
per a poder-vos abastar,
per a arribar a la vida.
I, perquè ho sapigueu, aprenc a escriure en prosa
la rosa.
Josep Palau i Fabre, Poemes de l'Alquimista
Demà arriba la tardor. Així com Palau i Fabre, voldria escriure versos que digueren la tardor i la transparència, el triomf de l'alta follia.
3 comentaris :
Un gran poeta en Palau i Fabre i potser no se li ha reconegut tant a com altres ...poemes de l'alquimista sempre m'han agradat molt ....i els seus llibres sobre Picasso....la follia... n'estem plens però la follia que ens emplena malauradament de vegades no és poètica
I un altre poema per a la lluna plena de l'equinocci de tardor.
No coneixia aquest poema i m'ha agradat molt llegir-lo. Gràcies per compartir versos!!
Publica un comentari a l'entrada