dissabte, 23 d’abril del 2011

l'FNAC, un superette

Quan van inaugurar l'FNAC, ja fa uns quant anys, jo vivia en eixa zona de València. De fet era la meua zona: era molt a prop del barri de casa ma mare i just a tocar vaig viure en la meua primera casa de xic independent. Doncs quan van inaugurar l'FNAC, jo em vaig alegrar moltíssim. De seguida vaig trair la meua llibreria de referència -literària i vital: quantes hores hi havia passat-: París-València del carrer Pelayo (jo sempre ho he dit en castellà). Ara mateix m'adone que estic traint el nom familiar d'aquesta llibreria: ma mare sempre li ha dit, i li diu, València-París. El cas és que vaig estar uns mesos, uns pocs anys passejant-me per l'FNAC, una llibreria moderna, ampla, molt gran, amb un espai de lectura i audició lliure per a clients (que caigué de seguida, a l'igual que les tauletes de lectura per infants), amb tot de llibres, música i tecnologia i amb llibreters amb jupetí. Un senyal que no vaig saber llegir, tot i haver-me examinat de semiologia feia res.

Farà cosa d'uns deu anys vaig pujar l'escala mecànica i vaig preguntar un llibreter amb jupetí: "Per favor... la poesia en català?". Després de la típica cara de de-tot-ha-d'haver em va dirigir cap a una prestatgeria. La prestatgeria de la poesia en català resultà ser mig prestatge. Hi vaig trobar exactament -memòria selectiva després de deu anys, sí- dotze llibres, però només tres títols: hi havia deu exemplars iguals d'una antologia poètica per a instituts. Tampoc no calia ser Eco per llegir això. El següent senyal va ser adonar-me que només hi havia novetats i que perdies el temps demanant llibres antics. I no parle d'edicions prehistòriques dels vuitanta. No podies demanar res que no s'haguera publicat en els darrers cinc o sis anys. I jo pensava: si tenim en compte que fa prou anys que existeix aquesta botiga en la meua ciutat... on són els llibres vells? I encara avui no puc evitar pensar en l'FNAC com un Mercadona: quan tanquen les portes, a la nit, en la penombra...hi ha uns llibreters amb jupetí especialitzats en l'eliminació de llibres ancians que arrosseguen tristament un carro de mercadona fent la selecció fatal dels llibres caducats? I quines coses esgarrifoses fan amb ells?

Fa anys que gairebé no trepitge aquesta botiga i he tornar als meus orígens de felicitat llibretaire absoluta a València-París on pots trobar llibres nous, antics, cars, barats i llibreters sense jupetí que encara pugen l'escala (fins un lloc que jo imagine màgic) per veure si et troben algun exemplar amagat a les golfes.

...

Defecava jo ahir amb la lectura de la darrera revista de l'FNAC (ma mare sempre li ha dit, i li diu, FHAC -efeatxeac-). Per descomptat no hi havia ni un llibre en català. L'única referència propera era el nou cd dels Manel. El text que acompanyava el cd (en castellà, és clar) deia així: "Ciudadanos del mundo. Son cuatro, de Barcelona, combinan lo mejor del pop anglosajón con un delicioso folk de regusto mediterráneo y cantan en catalán porque se lo pide el cuerpo (y el alma). Éste es su segundo y esperado álbum, ¿aún no les conoces?". Llegir com justifica l'FHAC el fet que els Manel canten en català m'afavorí gratament el trànsit intestinal.

2 comentaris :

Olga Gargallo ha dit...

Precisament vaig anar ahir amb la meua filla i vam carregar d'àudios i vídeos, vull dir de cd's i dv's: antònia font, manel, els amics de les arts, pa negre (en català)...
De llibres ni un ni mig, i això que ahir celebraven el dia del llibre amb un deu per cent de descompte, però no en vaig trobar cap en català que no tingués ja. Una antologia d'Estellés, un parell més de títols de la col·leció de Bromera, supose que inclosos a la llista de lectures d'algun institut dels voltants.
Compre molts pocs llibres a l'FNAC, només lectures en francés o algun específic de disseny. En català ni m'ho plantege.

Amadeu Sanz ha dit...

La intranscendència de la llengua en la ciutat de València es reflecteix en la seua presència en els prestatges de les llibreries. L'única que té un fons de poesia és 3i4. Àbacus i la Casa del Llibre tenen un poc més que FNAC. En Soriano i el Corte Inglés la presència és poc més que testimonial. L'esperança que ens queda és que Google arribe a acords amb les editorials per a alliberar els seus fons i penjar-los en la xarxa. Hi ha una ingent quantitat de feina feta durant el segle XX d'edició i traducció, que hauria d'estar disponible però que està perduda en els fons d'armari de les editorials, que no troben rendibilitat a reeditar-les per la falta de lectores i lectors, i per falta de possibilitat de distribuir-les.