dissabte, 9 d’abril de 2011

Russafa escènica

El barri. És divendres a l'hora bruixa, després d'un dia de sol intens. Us ho volia dir. Carrer Sueca, Dénia, Puerto Rico. Aquests dies a Russafa es respira l'olor de la flor del taronger, s'hi respira primavera. Els bars buits i les terrasses plenes. La cervesa fresca que serveix el cambrer de Bèlgida que enyora el poble. Més de trenta anys fent entrepans en aquests quatre cantons, on hi ha l'hotel, la botiga de botes i les clavegueres. S'obri el barri com un espai escènic. Domingo Chinchilla recorre la ciutat amb una càmera al ritme que li dicten les paraules d'estranyesa. A l'altre costat, el xiquets del locutori em fan viatjar a Djemaa el Fna. Escolte rialles entre les paraules dels actors, refaig la història recent d'aquest país amb les imatges de García Poveda. Les fotos en blanc i negre, la bibicleta, el ciclista silenciós. No consumas droga, hay poca y somos muchos. Entre Marràqueix i Copenhagen, Russafa ètnica. Col llombarda, ceba caramelitzada i cava de Requena. Eva Dénia i els amics. Fum al carrer. Russafa a escena, museus de la paraula i del gest, teatre i moviment. La casa esfondrada del Cabanyal, por mi coño, el Ágora. Més carrer, ara que cau la nit. I el sol? Mire les cares de la gent. Han obert un altre restaurant i un bar nou de mojitos. Una corrua de grues, com monstres, assetja en caure la nit. No puc deixar de mirar com s'emporten els cotxes que hi ha al mercat. No puc deixar de mirar el barri. Russafa, on l'art i la primavera germinen. Però encara estan ací? Hauran d'anar-se'n que jo voldré gitar-me.



1 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

Si remeneu al iutub trobareu més imatges. Com aquestes, per exemple.