Plurilingüisme

L'altre mestre d'anglès demana la paraula. Diu que no entén quin sentit té fer-los Ciències Naturals en anglès si la meitat encara no s'aclareixen amb la gramàtica elemental; el director el mira fixament, sense dir res; ell s'interromp i torna a començar; que d'acord, que no es tracta d'ensenyar la gramàtica, que ara no tornarà a discutir això un altre cop, però que si no saben ni donar l'hora, no comprèn com poden passar a continguts més complexos com les parts de l'esquelet; encara més, afegeix, què passarà quan ens diguin que, si fem matèries en anglès, bé se'n podria fer alguna en castellà, a banda és clar de la de castellà; aquí el director salta i li diu que això és un altre tema; es queda pensatiu, mirant el mestre d'anglès amb recança; finalment respon que, igual que amb la informàtica a l'aula i les pissarres digitals, es tracta d'innovar per adaptar-se a les noves tendències, per ser més competitiu.

Joan Todó, A butxacades. Labreu Edicions.


No ens enganyem. Ni més competitiu ni res. Les coses fa temps que (ja) no es dissenyen amb trellat en el món de l'ensenyament. I bé que ho sabem els qui ho patim. Aquest nou decret no és sinó una manera més d'embolicar la troca, de voler emmirallar amb falses modernors que amaguen -ni això- una política de renúncia i autoodi. Com sempre. I de fer que els mateixos de sempre anem perdent prestigi, espai i temps.

Plori, lingüista.