Anem a la mani?

CONTRA LA INVISIBILITAT
–Manel Rodríguez-Castelló–

Ben mirat, i amb perdó de la llum convertida en tòpic de pasdobles
o en difícil reflexió poètica, el dels valencians és, en bona mesura,
un problema d’invisibilitat. No som visibles per a nosaltres mateixos
i, doncs, tampoc no ho som de portes enfora, i el que no es veu en
realitat és com si no existís: un eclipsi que dura massa anys, un
forat negre que atrapa el millor de la nostra energia i l'aboca a
l'estimball de la història. La nonada Ciutat de la Llum, per exemple,
no és només un d'aquells espuris invents amb què el poder acostuma de
promocionar la ceguesa autòctona: és una broma de mal gust que
vindria a demostrar que l'excés de llum és una fórmula impecable per
assegurar la invisibilitat, com els flaixos mediàtics que en Canal 9
són sant i senya i que tenen com a fi primordial l’ocultació del país
real i la seua reducció a l'absurd de la consigna i la descarada
propaganda del poder. Assegurada la invisibilitat, tot és possible:
pactar un Estatut a les fosques, ofegar qualsevol impuls de
civilitat, vendre's una olivera mil·lenària del Maestrat, alçar la
barrera antidemocràtica del 5 %, requalificar terrenys a manta,
confondre el cabal del Xúquer amb excedents per a piscines i camps
(Camps!) de golf, eliminar la competència de televisions més
lluminosament democràtiques.

Però avui eixirem una vegada més al carrer, per la dignitat d'un
país, contra la invisibilitat que ens encercla amb poderosos
tentacles, i amb la darrera llum d'abril, irreductible, cantarem a
cor amb l'Estellés i l'Ovidi: 'Seràs confí on l'aurora comença, /
seràs forment, escala il·luminada!'. Malgrat que no hi seran les
càmeres que amb tant d'esforç treballen per la invisibilitat, àdhuc
sota aquesta llum d'abril prenyada de matisos, se sentirà ben forta
la veu de milers de ciutadans i ciutadanes que no renuncien a la dignitat.