Ferralla interestel·lar

Una vegada vaig llegir una entrada en un bloc –minid– una reflexió del seu autor sobre el destí dels blocs abandonats, inactualitzats. El to del text –que no he pogut tornar a trobar per a recuperar aquella reflexió– era vagament elegíac, amb aquella nostàlgia futura que invoca el "Què serà?" –Doris Day i Alfred Hitchcock–.
En aquests dies que he estat mirant de fer la transcició a la nova versió de Blogger –ja tenim categories–, m'he trobat que sóc membre d'un nombre desmesurat de blocs: alguns els vaig crear jo mateix amb motiu de l'actitvitat proselitístico-blogàire que vam desenrotllar la Begonya i jo fa un temps. D'altres els van crear alumnes meus per indicació meua i, com a part de l'activitat, m'havien de fer membre per a poder publicar determinats continguts.
Aquests últims són els que pitjor em sap, perquè no tinc cap control sobre ells: són blocs abandonats, d'alumnes que han deixat l'institut i amb els quals ja no tinc cap copntacte; o a vegades sí que mantinc el contacte, però ells han oblidat la paraula de pas amb què es van registrar i ja no hi ha manera d'esborrar-los. Estan surant a l'hiperespai blogosfèric, enmig de la ferralla i el fem cibernàutic, solidificant-se i passant a formar part de la seua matèria superabundant, excesiva, sense possibilitat de rescat, enganxifats a la meua identitat, al meu perfil virtual, unit a ells en un destí universal i infinit, a la deriva fins que es fonguen els ploms a Can Google o s'esborren els discs rígids de Madó Blogger.
rip