Dos mil sis-cents seixanta-sis

Vaig llegir Los detectives salvajes ara fa un parell d'anys, em sembla. Vaig descobrir la paraula de Roberto Bolaño. Després he insistit en aquest autor amb els contes i la poesia. La Universidad Desconocida, el recull dels seus versos, que encara no vull desar al prestatge, m'embolcalla igual com aquells detectius i com en un univers en forma d'espiral al qual torne i torne, em va oferint pinzellades d'ací i d'allà, fils dels quals estire amablement, ingènuament. Retrats i descripcions fílmiques, zigazagues de desconeguts i desconegudes que se'm donen a conéixer de forma capriciosa, que apareixen ara i adés, fosos en negre, Barcelona, Chile i Colan Yar... Fa un parell de dissabtes vaig llegir al Babélia que Àlex Rigola i la colla del Teatre Lliure havien adapat la seua novel·la pòstuma 2666 al teatre. Marcos Ordoñez, el crític teatral, parla d'una obra de cinc hores que es fa estranyament curta, d'una adaptació en la línia de la Santa Joana de Brecth que ja vam veure. Si a la tardor actuen per ací o una miqueta més enllà, no dubtaré ni un segon a anar a veure-la. Us apuntareu? És per aquesta raó que m'emporte el totxarro de novel·la dins la maleta (més de 1100 pàgines) per recórrer-la durant el mes d'agost.