dissabte, 8 de març de 2008

Dones


Me n’han passades de tots colors; només n’hi explico unes quantes. Si les hi hagués d’explicar totes no acabaria mai. El meu gran martiri és que no goso pensar, que visc sempre amb l’ai al cor. Em voldria lligar el pensament amb un cordill i estrènyer fort i escanyar-lo, o trobar algú com és ara vostè, que em cregués i volgués o pogués curar-me. He barrinat molt, de dia i de nit, i això fa moltes hores, sense parar. I estic esparverada perquè després de tant rumiar he arribat, em sembla, a conèixer el meu mal. Em penso que sóc bruixa.

Una carta, de La meva Cristina i altres contes, Mercè Rodoreda.

3 comentaris :

novesflors ha dit...

Moltes dones blocaires segurament són bruixes perquè amb les seues paraules poden fer meravelles, poden embruixar els llegidors dels seus blogs i deixar-los fascinats.
Ja m'agradaria, ja, ser una bruixa d'aquestes.

Olga ha dit...

Novesflors, totes les dones, absolutament totes, tenim ocult el poder que secularment hem amagat a dintre el nostre cor-cos. Estic ben segura que tu també el tens. Un bes.

Begonya Mezquita ha dit...

Feu-me un lloquet (o lloguet que dirien a Alcoi) a la granera... Som-hi!, de moment, a dipositar el vot, després, on verra.