dimecres, 5 de març de 2008

Bibliobulímia


Dissabte de vesprada em vaig arribar a un parell de llibreries amb la intenció de trobar les novel•les matemàtiques que el meu fill m’havia encomanat en una llista manuscrita. Amb l’ajuda del llibreter, vaig arredonir-la amb uns altres títols que no hi figuraven però que semblaven força interessants. Després, amb les mans curulles de saviesa pitagòrica, vaig escorcollar d’altres seccions més poètiques. Finalment, quan em dirigia cap a l’eixida, alguna mà oblidadissa o l’atzar més fortuït va posar a l’abast dels meus ulls un llibre que de seguida va reclamar tota la meua atenció. Si mai no heu sentit una atracció indòmita o un amor a cop d’ull, no m’entendreu.
Encara em pregunte com, entre una immensitat desordenada de llibres, no solament vaig fitar aquella portada mancada de colors, sinó també se’m va fer imprescindible d’encetar-ne la lectura. El cas cert és que, tot seguit, em vingué de gana emportar-me’l i per què no dir-ho, posseir-lo. Li’l regalaria al meu fill entre les altres novel•les d’àlgebra i matemàtica. De fet, el subtítol Un relat farcit d’humor negre: tot un símbol de l’amor per la literatura s’avenia prou amb els seus gustos i sentiments. I si no era per adolescents? Estava decidida. Seria per a mi.
D’ençà que vaig eixir de la llibreria amb el meu trofeu, arrape temps d’ací i d’allà per poder llegir-lo. A estones robades, amb ell, vaig arrossegant-me per canonades, travesse túnels, passadissos, m’enfile per parets a la recerca de paraules.
Firmin, el nom de la rata protagonista que posa títol a aquesta petita joia, havia trobat l’harmonia preexistent entre el sabor del paper imprés amb tinta i la seua qualitat literària. Aquest rosegador bibliobulímic, amb un desig irrefrenable d’engolir llibres, cada vegada més selectes, ens convida, a taula parada, a cruspir-nos part de la literatura universal. Això sí, el famolenc mamífer, en un gest amorosit per les lletres, aprén a utilitzar la portadella per deixar el text intacte, s’aplica a mossegar només els marges.
El llibre és un bon àpat, un menú literari farcit d’altres lectures, nutritiu i de fàcil digestió. Aquesta nit, quan deixe l’articlet enllestit i, havent sopat, golafrejaré una bona estona fins arribar a la nota última de l’autor.
I d’ara endavant, quan torne a la llibreria em pensaré en un refectori i, sobretot, miraré d’escoltar el minúscul rosec d’unes dentetes esmicolant les vores dels llibres al sòcol.

8 comentaris :

Amadeu Sanz ha dit...

He estat temptat jo també d'endur-me'l jo també més d'una vegada. Cada vegada que entre a la llibreria em mira des d'una taula, però al final s'hi han anat imposant d'altres: l'últim d'Ian McEwan, A la platja de Chesil, i Les benignes, de Jonathan Littell. Aquest darrer, al ritme que llig ara mateix, més anorèxic que no bulímic, pot durar-me fins a l'estiu.
Ja ens contaràs…

Olga ha dit...

Amadeu, hi ha un temps per a cada llibre. Com diu Pennac tenim el dret a llegir i a rellegir, però també a fullejar, a saltar pàgines, a no acabar el llibre, i fins i tot a no llegir. Tot depén del moment en què ens trobem. Per a la teua encetada primavera, si t’envaeix l’astènia o la desgana, un llibre tan transcendental com Les benignes pot provocar l’efecte contrari al desitjat. Pots deixar-lo per a l’estiu, amb més temps de lleure; i ara, llegir pàgines més alegres.
A mi també em va mirar Firmin des d’una taula, potser era la mateixa llibreria.
Un bes.

Olga ha dit...

A banda de la bibliobulímia, hi ha unes altres malalties associades amb la lectura: la llibrofàgia, el bovarysme o malaltia de transmissió textual, ... quina és la vostra?

Amadeu Sanz ha dit...

Presbícia.

Olga ha dit...

Quin nom tan rotundament poètic per a uns ulls àvids de lectura!

Llorenç Carreres ha dit...

Vatualnan.El tenc pendent, al caramull.

Begonya Mezquita ha dit...

Sa meva malaltia es diu son, soneta.

Àlex Andrés ha dit...

quina enveja em feu! Fa setmanes que puc llegir! entre paternitat, correccions, avaluacions, feines operístiques i algunes audicions no puc obrir un llibre.
Olga: vaig pensar en pennac també segons t'anava llegint. Amadeu, jo també compartisc les ganes cap a les benignes (ai les novel·les grosses!). Però m'esperaré a que me la recomaneu, si s'escau, i me la deixaré per a la propera vida.