diumenge, 23 de març de 2008

Humming, Portishead

Estranyesa. Grata estranyesa. Estranyesa inexplicable que em grata l'esquena durant uns dies de vacances, estranys, grats. Començàrem intensament i ens vam aturar tot d'una. Mentre tothom corria pel món, jo veia passar el temps al ritme de les hores eternes de son profund, entre les pàgines de les lectures que tenia pendents: Incerta glòria de Joan Sales, sobretot (per a postejar més endavant). M'he muntat un balneari a casa, un solàrium, un lloc de retirada, silenciós, estrany, grat. He falcat la poltrona al costat del balcó i cada dia hi faig hores. Anotacions al quadern, lectura. Mire el cel canviant, d'intensitat blava, de núvols que passen, de vent i de pluja, de sol radiant.
Accepte de grat aquest parèntesi mut, estrany. Com una cançó inexplicable, com imatges en blanc i negre.

6 comentaris :

novesflors ha dit...

Quan he llegit aquest post m'hi he sentit identificada (malgrat la manca de balneari i de solàrium). No sé, potser és una qüestió d'actitud.

Begonya Mezquita ha dit...

El balneari i el solàrium són metafòrics, evidentment. És la sensació d'ocupar cada racó de la casa, de trobar-s'hi bé com fa temps, sense urgències ni presses. Salutacions, novesflors, devem ser de les poques blogueres que hem estat a peu de pantalla. Això sembla un desert. ;)

Alan Elías ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jose Manuel ha dit...

Mezquita. Com estàs? Jo bé, he tornat. T´he llegit. T´he trobat a faltar. Veig que estàs molt bé. Relaxada. Ke way! Jo amb roba bruta, records del viatge i xip renovat. Estic telegràfic. Stop. Talle i canvi.

Begonya Mezquita ha dit...

Bentornat sigues, Aparicio! Ja ens explicaràs coses de la teua escapada a terres irlandeses. Heu fet fotos? Ens veurem aviat, no? Ara ja ha arribat la primavera, l'alegria.

Àlex Andrés ha dit...

Molt evocador, bego!

Fa temps que li faig l'ullet al llibre del sales. Però no acabe de consumar. Esperaré el teu post, a veure el què.