Bibliobulímia

Dissabte de vesprada em vaig arribar a un parell de llibreries amb la intenció de trobar les novel•les matemàtiques que el meu fill m’havia encomanat en una llista manuscrita. Amb l’ajuda del llibreter, vaig arredonir-la amb uns altres títols que no hi figuraven però que semblaven força interessants. Després, amb les mans curulles de saviesa pitagòrica, vaig escorcollar d’altres seccions més poètiques. Finalment, quan em dirigia cap a l’eixida, alguna mà oblidadissa o l’atzar més fortuït va posar a l’abast dels meus ulls un llibre que de seguida va reclamar tota la meua atenció. Si mai no heu sentit una atracció indòmita o un amor a cop d’ull, no m’entendreu.
Encara em pregunte com, entre una immensitat desordenada de llibres, no solament vaig fitar aquella portada mancada de colors, sinó també se’m va fer imprescindible d’encetar-ne la lectura. El cas cert és que, tot seguit, em vingué de gana emportar-me’l i per què no dir-ho, posseir-lo. Li’l regalaria al meu fill entre les altres novel•les d’àlgebra i matemàtica. De fet, el subtítol Un relat farcit d’humor negre: tot un símbol de l’amor per la literatura s’avenia prou amb els seus gustos i sentiments. I si no era per adolescents? Estava decidida. Seria per a mi.
D’ençà que vaig eixir de la llibreria amb el meu trofeu, arrape temps d’ací i d’allà per poder llegir-lo. A estones robades, amb ell, vaig arrossegant-me per canonades, travesse túnels, passadissos, m’enfile per parets a la recerca de paraules.
Firmin, el nom de la rata protagonista que posa títol a aquesta petita joia, havia trobat l’harmonia preexistent entre el sabor del paper imprés amb tinta i la seua qualitat literària. Aquest rosegador bibliobulímic, amb un desig irrefrenable d’engolir llibres, cada vegada més selectes, ens convida, a taula parada, a cruspir-nos part de la literatura universal. Això sí, el famolenc mamífer, en un gest amorosit per les lletres, aprén a utilitzar la portadella per deixar el text intacte, s’aplica a mossegar només els marges.
El llibre és un bon àpat, un menú literari farcit d’altres lectures, nutritiu i de fàcil digestió. Aquesta nit, quan deixe l’articlet enllestit i, havent sopat, golafrejaré una bona estona fins arribar a la nota última de l’autor.
I d’ara endavant, quan torne a la llibreria em pensaré en un refectori i, sobretot, miraré d’escoltar el minúscul rosec d’unes dentetes esmicolant les vores dels llibres al sòcol.