divendres, 20 de març de 2009

Canyes i fang



El fang del fons del llac i els canyars per on rellisquen les anguiles van ambientar i van donar títol a una de les novel•les més conegudes d’un escriptor de la literatura espanyola nascut a València.

Aquest mateix fanguissar ha estat el solatge on el nostre honorablementrenosacabededemostrarelcontrari president de la Generalitat ha anat arrossegant-se. Diumenge passat, aferrat a la canya i amb els peus encara plens de tarquim, es deixà veure a la romeria de Castelló. Tot i que anava arrecerat per un seguici de fartets i samarucs, no va poder aturar els crits d’alguns romers que, indignats, també volien tenir com ell un sastre amb nom de torero.


Qui té anguila per la cua
i fe cega en el pepé,
bé pot dir que res no té