diumenge, 8 de març de 2009

No vull ésser milionària



Ahir vaig veure la pel•lícula més oscaritzada d’enguany. Tinc per costum no veure’n cap d’aquestes cintes que es presenten enjoiades de premis i, sobretot, cap d’aquelles que porten adossats els homenets novaiorquesos daurats d’espasa entre les mans. Ahir però, malgrat els guardons rebuts, em vaig decidir de veure-la perquè algú em va dir que amb el film Slumdog millionaire hom havia colat un gol ben gran al cinema ianqui, i jo, curiosa com sóc, és clar que no em volia perdre la repetició dels vuit gols a la moviola. Em va animar també el fet de tractar-se d'una pel•lícula britànica del director de Trainspotting, de la qual conserve un bon record.

En eixir de la sala de projecció comence a destrenar la història i a evocar les imatges i, de vegades, totes plegades, resten en mi eternalment. Aquest no és el cas. D’una banda entenc els premis atorgats: els americans encaixen la denúncia de sistemes corruptes i podrits quan es tracta de països exòtics i llunyans, i més si l’embolcall són tres nens d’ulls grans i somriure net. D’altra banda entenc també que l'argument és de gust acadèmic, tradicional i farcit de tòpics: amors predestinats, lluita per la supervivència. No m’emociona.

Sota les referències a Dumas, dos dels tres mosqueters, intenten obrir-se pas mentre juguen amb el bé i el mal. Lluny d'empatitzar amb el protagonista, ho faig amb el germà dolent. Al primer, bo i passiu, la sort, la planeta, li somriu. L’altre lluita, encara que en un combat equivocat.

Em declarava caïniana, tot oblidant el tercer mosqueter, la dona. Ara, però ja no em declare res. He llegit que aquesta setmana els nens actors estan deprimits en haver deixat d'aixafar la catifa roja del teatre Kodak i que la nena, de retorn a casa, no vol llevar-se la roba que portava a la cerimònia dels premis. Els milions s'esvaeixen. La felicitat també. Els guardons inflats esclaten en les cares d'aquelles criatures.

No tornaré a veure una pel•lícula oscaritzada ni encara que me la recomanen. I això inclou les d’Allen.

9 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

volia veure-la... i què me'n dius de la música? i la llum, la foto? no salvaries res de la crema, ara que vénen falles?

Queti B. ha dit...

A mi m'ha arribat molt el drama d'aquests xiquets que es trobaven en un somni que, de sobte, s'ha esvaït. La "fàbrica de somnis" els ha creat un malson. Jo també tinc certa prevenció amb els Òscar, aparador comercial i falsament "solidari". De tota manera, tampoc és que em sobre temps per anar al cine. Gràcies per la teua visió.
Molts besets!

Olga ha dit...

Tal vegada si en compte de veure-la tan guarnida d'òscars l'hagués vist a un circuit de cinema no comercial i premiada a Sundance o Berlín... Tinc molts prejudicis.

La pel·li no està tan malament, Begonya. Tal vegada fins i tot la indultaria. Ara bé, cremaria els ninotets gal·làctics, els tòpics recurrents i els efectes colaterals.

Queti, coincidesc amb tu en tot. També en l'escassetat de temps.

Dos besets, un per a cadascuna.

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Jo crec que també la veuré més endavant, passada l'obligació i un cop allunyats els contrastos de catifes de luxe i misèria real.

YBloom ha dit...

UI! I la de Woody Allen? La pitjor pel.lícula de la història cinematogràfica! Només era un documental turístic anys 60 sobre Barcelona! I la Penèlope? Menys mal que ha fet altres coses a part de pegar crits tota l'estona!!!
Ah! M'agrade el bloc!

Olga ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Olga ha dit...

Les pel•lícules de l’Allen les he vistes totes i l’única que no m’ha agradat gens ha estat aquesta.
Sobre Penèlope pense que el guardó simplement li’l devien per Volver, i potser a Woody també perquè tots els anys està nominat i només tenia fins ara dues pel•lis premiades, crec.
D’altra banda és una mostra més de la poca garantia que ofereixen els òscars i com hem de defugir-los quan cerquem el bon cinema.
Gonzalo té raó, el millor que podem fer és espolsar les catifes i esperar el bon temps.

Gràcies pels comentaris.

Joan ha dit...

A aquwsts infsnts ja els ha tocat bé la loteria de poder fer una peli.
La pel·licula molt bona però trista.

Joan ha dit...

No se que ha sortit abans...
A aquests nens ja els ha tocat bé la loteria de poder fer una peli.
La pel·licula molt bona però trista.