Love is in the air

L’amor és en l’aire. Les drogues i el rock and roll també. El sexe, en canvi s’arrela a la vida terrenal.

Fa un parell de setmanes vaig llegir la notícia sobre la descoberta de la nova composició de l’aire d’algunes grans ciutats com Madrid i Barcelona, sobretot en determinats barris i en períodes de temps concrets.

Aquesta darrera ja figurava als inventaris de ciutats amb més contaminació atmosfèrica del món, en alguns dels quals participa en vuitena posició. La impossibilitat d’exorcitzar l’aire del maligne ve donada per qüestions geogràfiques. La brisa del mar acaba col•lidint amb els vessants o faldilles de la muntanya del Tibidabo, la qual actua de barrera i mare protectora; mare que de tan emparadora, ofega la filla.

Els informes assenyalen l’empitjorament els darrers anys de la qualitat de l'aire de la ciutat comtal (o com l'anomena Carme Riera, la ciutat comcal) el qual duplica els nivells òptims de contaminació recomanats per la Unió Europea, i que s’han de reduir a la meitat l’any vinent.

Ara però, al diòxid de nitrogen, al cadmi o al bismut, s’afegeixen d’altres substàncies químiques en suspensió. Segons un estudi del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), l'aire d'aquestes dues ciutats conté fins a dèsset compostos pertanyents a cinc classes de drogues. En el cas de Madrid s’han detectat restes d'heroïna, a Barcelona en canvi, nivells evidents de cocaïna.

El sexe és a la terra. El rock and roll, les drogues i l’amor són en l’aire. Ara és quan comprenc la dependència física i emocional que em desarma cada vegada que en vinc o hi pense. Allò que en diuen mono.