diumenge, 31 de maig de 2009

Metaforismes d'un fumador (1)

Des de primeries dels noranta anote algunes frases que se'm cauen dels apunts dietarístics o versos despresos d'algun poema interromput. Són com les petjades que un escriptor desvagat (i fumador) deixa damunt la sorra del temps. Els vaig anomenar metaforismes, o aforismes construïts amb la matèria de la metàfora, però al cap d'un temps vaig assabentar-me que un famós escriptor havia arribat abans que jo a la definició, de manera que lluny d'amoïnar-me per la coincidència (si una cosa no he pretès mai és ser original) vaig assuavir-la amb la incorporació de la metonímia del fumador, humil i distanciada i una mica burleta. En vaig publicar una petita selecció en una edició digital que manega el poeta Lluís Calvo. I ací teniu una altra mostra d'uns artefactes que naveguen entre l'aforisme i la poesia (si és que en el fons es tracta de coses distintes). Tard o d'hora supose que el conjunt, que només treballa el temps i la (rara) inspiració, podrà adquirir la consistència d'un llibret. Mentrestant, crec que aniré abocant-los a La paraula nostra. I a veure què me'n direu.





Poema minimalista

Aquest món és tan gran
que ja no hi ha espai
per a les coses petites.
· · ·
Poema concret

Dia, lloc i hora.
· · ·
Poema visual

Una imatge
val més que mil paraules.
· · ·
Cada vegada que perd el fil,
encenc els deliris del fum,
conjure la música de la paraula
i balle els ritmes de l’absència.
(27·7·95)
· · ·
En realitat el silenci
només existeix en l’escriptura.
No hi ha més mudesa que la del poema.
(97)
· · ·
Vida de l'acròbata

Assajos, temptatives i al final el salt mortal.
(26·12·00)
· · ·
Hi ha qui compta el temps en somnis
i hi ha qui el compta en fum.
(9·7·07)
· · ·
Escriptura sempre estesa
sobre el cordill del temps
per arribar a suggerir
el gran silenci.
(24·7·07)
· · ·
Molta estona de combustió
ha d'acabar per força en cendra.
En vapor el mar que bull
de la paraula.
(17·11·08)
· · ·
L'única cursa que pagaria la pena
fóra contra el temps,
només que aquesta és impossible.
(3·1·09)
· · ·
Descans

Damunt una taula de vidre
les ulleres de llegir amb les barnilles obertes
i dins el rectangle imaginari que dibuixen
l'audiòfon desconnectat perquè no gaste pila.
(25·1·09)

1 comentaris :

Olga ha dit...

Comptar el temps en mesura de fum, lluitar contra ell en combat impossible; trencar el silenci de l'escriptura i ...el salt acrobàtic final.


Gotetes amb molt de suc.

On puc beure més d'aquest licor(café)?