Allò doncs

modelar per les veus - al llarg del temps - a cadascuna la boca badada per prendre - empassar - allargar el cos - s'estira - per la possessió - no - per a l'engolida
mai sadollar - desig de veus - boira pertot - d'on sorgeix - de sempre amb els braços endavant - tallant del cos el vent fendeix l'espessor - aïlla una veu - i encercla - gravita al voltant - progressió cap a un cos - parlant - allà



L’obra de Danielle Collobert (1940-1978) és una de les escriptures experimentals dels anys setanta a França més profundes i, alhora, menys conegudes. Allò doncs esdevé una exploració de la veu i del llenguatge: una llengua feta de crits i de gemecs que ens endinsa amb la màxima intensitat pel territori del dolor (de viure) i de la impossibilitat de dir-lo, tot atansant-se als límits del llenguatge. Fins a l’exhauriment.



el subjecte
el qual
un mot
sobre un mot - el qual - mirada - del blanc - mirada s'inscriu - el rastre subjecte - en alguna part - per algun temps - el visible a ell mateix sinó de qui - traça il·legible - improbable - desxifrat

per sempre més el seu cos subjecte
l'indefinit subjecte
l'escrit de la definició



Allò doncs de Danielle Collobert. Traducció d'Antoni Clapés i Víctor Sunyol.
Jardins de Samarcanda, coedició de Cafè Central i d'Eumo Editorial.
Barcelona, març de 2009.