dijous, 9 de juliol de 2009

Estic en Bàbia



Estic en Bàbia i és on vull estar. Permeteu-me aquesta expressió tan poc genuïna per fer referència no només a l’estada als llimbs sinó també a una de les comarques més bucòliques que conec. El pensament i les paraules se m’han avançat en fer les maletes i arribar al paradís. D’ací uns dies ho faré jo.

Bàbia, Lluna. Noms eteris que em conviden a prendre el vol després de tallar el cordó umbilical que em nuga a la terra. Noms suaus que m’ajuden a viatjar sense nau entre roques calcàries plegades sobre rius subterranis i coves. Paisatge kàrstic de glaceres que es dissol en l’aigua d’un riu amb nom lunar i que, a poc a poc canvia d’aspecte entre esquitxos de fagedes i savines. Natura salvatge d’isards a les muntanyes i de llops que s’acosten al poble. No tinc por.

Mentre prepare l’equipatge pense en les nits d’estiu amb la llar encesa i les flassades al llit, després d’haver pujat al cim d’un turó per contemplar i posar nom a cadascuna de les constel•lacions de la Via Làctia. Després d’haver estat, a l’hora crepuscular, arrecerats entre els matolls tot esperant que els porcs senglars s’acosten a refregar-se als bassals de fang. Després d’haver sopat una caldereta ruixada amb orujo d’herbes. Després d’haver tornat de pescar truites amb plomes de gall de Càndana als rierols d’aigua de desglaç. Després d’haver recollit de la vaqueria la llet acabada de munyir. I després d’un dia amb molts de després però sense pressa.

M’esperen Bàbia i Lluna i jo a elles.

4 comentaris :

Olga ha dit...

Només tinc un problema: entre la natura salvatge, sense cobertura telefònica ni connexió internauta no podré fer el seguiment del judici a Camps. Serà una llàstima!

novesflors ha dit...

Que ho passes bé. Bon estiu.

Manel Rodríguez-Castelló ha dit...

Quina sort (ben guanyada) tenen algunes. Trobarem a faltar al desert les teues paraules. Saludeu de la nostra part els germans llops, les germanes muntanyes, les germanes aigües, els germans arbres. Tindrem les cerveses a la fresca per al vostre retorn. I que l'aire pútrid de Camps, Costes, Fabres i Mores no us hi arribe. Bon viatge!

Queti B. ha dit...

M'has fet teletransportar-me a un lloc fantàstic, que fa ja vora vint anys descobrírem, juntament amb Somiedo, després de galícia (que, aleshores, em va semblar un tant tètrica, amb cementeris pertot arreu). Bàbia té un paisatge únic i, com diu la dita,simbolitza un estat mental. Gaudeix de l'estiu, i fins el 26 de setembre a l'Octubre!
Besets.