dissabte, 21 de novembre de 2009

Poderós bescoll

M'agrada el seu bescoll, un rastre de polpa marina
m'agrada quan, des de l'espill, comence l'escorcoll
d'esquena i de reüll. Trontolla la mirada,
clatell a contrallum, ensopega un esguard mut
amb salzes i bedolls, es vesteix de natura aquesta pupil·la sacra.
Passe-ho bé, passejant diürn, de torsos sadoll.

M'agrada el seu bescoll, senyores i senyors,
m'agrada si, havent-lo estimat, em llança el dens grumoll
i a doll, sorprén i capgira la meua eina estantissa.

M'agrada, m'agrada, m'agrada així com el foll
ho canta a la plaça, ebri i taboll, jo ho dic com puc,
abans que l'aire s'emporte el foc a l'altra riba.

Car vindrà la nit i cercaré l'aigua del toll, ompliré de sal
el petit farcell de cigonya i anunciàré amb el bec
que m'agrada el seu bescoll, ara que, de sobte, em sé ocell
i em brota i m'alimenta una engruna d'ales assecant-se al sol.

3 comentaris :

Olga Gargallo ha dit...

A mi també.
M'agrada el seu bescoll
i el teu poema, cigonya de l'aiguamoll.

novesflors ha dit...

A mi també m'agrada el poema (del bescoll... no sabria dir res)

Begonya Mezquita ha dit...

merci, dones....................
..............
....................
..............
palatal sí que és.