dimarts, 10 de novembre de 2009

Un d'educació

Una magnífica entrevista avui, a Público, amb Concha Fernández Martorell, que ja m'haguera agradat fer-li-la jo. Com que porte més de mig any remugant un articlet sobre el tema educatiu, però no acabe mai de posar-me, siga per falta de temps o perquè em costa desfer-me de la implicació emocional, vos l'enllace perquè expressa molt clarament sensacions, pensaments, sospites i angoixes que m'assalten últimament. Seguiu l'enllaç i llegiu-la. El tòpic pel qual se l'entrevista és el de l'autoritat del professorat:
La labor educativa está fundada en la confianza y este es uno de los pilares que ha fallado. Se ha roto la complicidad necesaria entre el profesor y el alumno, imponiendo la distancia a través del miedo.

Però la seua reflexió és global i profunda, argumentada i sentida:
Aunque suene arcaico y platónico, sólo se puede acceder al conocimiento a través del amor y únicamente es posible transmitir y comunicar algo a los demás por mediación del amor.

Y també:
Los institutos tienen que ser verdaderas instituciones en sus respectivos pueblos o barrios. Lugares vivos que participen en las actividades comunitarias, ofrezcan sus bienes culturales al entorno, pequeños santuarios del conocimiento y el arte que acaben despertando la admiración, el respeto y el afecto de los alumnos y de la comunidad
.
És autora de El aula desierta: la experiencia educativa en el contexto de la economía global, ed. Montesinos, 2008, un llibre que he de llegir. A més, vos recomane amb la mateixa passió Elogi de l'educació lenta, de Joan Domènech Francesch, que ha publicat enguany l'editorial Graó.

La capitular a l'inici de l'article està treta de Daily Drop Cap.

2 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

que bonica, que bonica, que bonica la capitular!
i pel que fa a l'article, em declare arcaica i platònica. visca l'amor!

Àlex Andrés ha dit...

Estupenda l'entrevista. A banda dels paràgrafs que en destaques, a mi m'ha agradat molt aquest:

"La administración es la que tiene que “gestionar” (el dinero público y todas las disposiciones necesarias), las ideas y las prácticas educativas ya las llevan a cabo los profesionales de la enseñanza. Parece que se quieren invertir los términos: los profesores gestionando el aula y desde las instancias políticas y expertas emitir las ideas, es decir, la ideología."

I més amb l'administració que tenim...

a veure si deixes de remugar i ens regales eixe articlet que et ronda pel cap.