París, je t'aime

Em pregunte quin de tots és el meu. Montmartre, Quais de Seine, Le Marais, Tulleries, Loin du 16eme, Porte de Choisy, Bastille, Place des Victoires, Tour Eiffel, Parc Monceau, Quartier des Enfants Rouges, Place des Fêtes, Pigalle, Quartier de la Madeleine, Père-Lachaise, Faubourg Saint-Denis, Quartier Latin, 14e arrondissement. Tal vegada el de la turista que arriba a París perquè estima la llengua, o de la mateixa manera arriba a la llengua perquè estima París. Tal vegada m’identifique amb ella que, arrabassada del seu entorn natural i despullada de tot prejudici, es lliura a la ciutat.



Em pregunte d’on em naix aquest amor desmesurat. Le couteau, de l’eau, les paraules que mon pare em repetia a taula abans de dinar tot assenyalant el ganivet i l’aigua. Bonne nuit, les petits, el desig que cada nit em repicava l’ós amb pijama a ratlles blaves i blanques d’un mocador infantil. Lili, Jacques, Geneviève, Gaston, Pierro, els cosins de mon pare que arribaven tan moderns cada agost i jo els esperava només per ensumar la seua flaire a tabac i perfum francés, només per escoltar les seues consonants vibrants impossibles. Fabrice, Pascal, els meus cosins tan rossos. Les mouches de l’estiu. Le dictionnaire a l’hivern.

París és el passat.