Dolce

diumenge, 10 de gener del 2010

Mireu l'extrema simplicitat de la següent melodia:

I mireu què en fa Monteverdi:

<

Amadeu Sanz ha dit...: Molt guapa, la versió. He trobat aquesta també, per la pàgina del youtube, que quasi que m'agrada més. Quins són els instruents? Aquella mena de guitarra-bandurria amb tantes cordes? I la flauta amb timbre de saxo soprano?; 12:21 p. m.
Begonya Mezquita ha dit...: Si en voleu més, de dolçoreta, de Monteverdi, de bellesa, oh, cliqueu, cliqueu, que el món s'acaba. Teniu la lletra per si voleu acompanyar el lament...; 5:47 p. m.
Olga Gargallo ha dit...: Quanta, quanta dolçor...; 8:31 p. m.
Àlex Andrés ha dit...: amadeu tens raó, la versió que proposes és preciosa i està cantada amb una gran expressivitat. Però a mi les veus de contratenor m'hipnotitzen i em posen una mica.

Diria que els instruments a què et refereixes són la tiorba i el cornetto.

bego el lament de la ninfa és brutal, eixe obstinat amb la dona cantant entre homenassos... I, a més, la veu de la Figueres sempre m'ha eclipsat. Conec cantants que no en parlen gaire bé, però a mi em sembla una veu sublim.

Visca Monteverdi!; 10:59 p. m.
novesflors ha dit...: Quina meravella, i quina veu! M'ha encantat.; 6:24 p. m.

La paraula nostra