Molt guapa, la versió. He trobat aquesta també, per la pàgina del youtube, que quasi que m'agrada més. Quins són els instruents? Aquella mena de guitarra-bandurria amb tantes cordes? I la flauta amb timbre de saxo soprano?
Si en voleu més, de dolçoreta, de Monteverdi, de bellesa, oh, cliqueu, cliqueu, que el món s'acaba. Teniu la lletra per si voleu acompanyar el lament...
amadeu tens raó, la versió que proposes és preciosa i està cantada amb una gran expressivitat. Però a mi les veus de contratenor m'hipnotitzen i em posen una mica.
Diria que els instruments a què et refereixes són la tiorba i el cornetto.
bego el lament de la ninfa és brutal, eixe obstinat amb la dona cantant entre homenassos... I, a més, la veu de la Figueres sempre m'ha eclipsat. Conec cantants que no en parlen gaire bé, però a mi em sembla una veu sublim.
5 comentaris :
Molt guapa, la versió. He trobat aquesta també, per la pàgina del youtube, que quasi que m'agrada més. Quins són els instruents? Aquella mena de guitarra-bandurria amb tantes cordes? I la flauta amb timbre de saxo soprano?
Si en voleu més, de dolçoreta, de Monteverdi, de bellesa, oh, cliqueu, cliqueu, que el món s'acaba. Teniu la lletra per si voleu acompanyar el lament...
Quanta, quanta dolçor...
amadeu tens raó, la versió que proposes és preciosa i està cantada amb una gran expressivitat. Però a mi les veus de contratenor m'hipnotitzen i em posen una mica.
Diria que els instruments a què et refereixes són la tiorba i el cornetto.
bego el lament de la ninfa és brutal, eixe obstinat amb la dona cantant entre homenassos... I, a més, la veu de la Figueres sempre m'ha eclipsat. Conec cantants que no en parlen gaire bé, però a mi em sembla una veu sublim.
Visca Monteverdi!
Quina meravella, i quina veu! M'ha encantat.
Publica un comentari a l'entrada