diumenge, 7 de febrer de 2010

Sense notícies


Girà cua i posà aigua pel mig. Va plegar veles. Havia estat una decisió irrebatible. Ningú no la va poder convéncer del contrari. El darrer cap de setmana de gener ens va dir adéu-siau i no va tornar a donar senyals. Perduda a l'illa de palmeres i moixos no vam saber més d’ella. I encara, després d’un any, no en tenim notícies. L’Antònia, cansada de cosir i de cantar, feia vacances.

Per més d’hora que em llevara, no gosava d’obrir la bústia. Em contenia l'impuls fins més tard, per si de cas al llarg del matí el carter em portava novetats. La incertesa de no saber res d’ella m’angoixava i, en tornar del treball, cap al migdia ben tocat, m’abocava a la caixeta on només hi havia arribat un grapat de factures, algun catàleg de publicitat i un flaix de reparacions domèstiques en forma d'enganxina. La descobria tan buida de notícies com l’havia trobada dia rere dia.

A la sobretaula, amb el café, llegia el diari sempre a l’inrevés: una vegada feta la ullada a la primera plana, el girava i en llegia la contraportada, després la secció de cultura i espectacles i, finalment, els successos. M’alleugia en saber que, després de tot, tampoc no li havia passat res greu perquè, d’una altra manera, el diari se n'hauria fet ressò.

A la nit m’adormia massa tard, després d’escriure al cercador el seu nom i de clicar una i una altra vegada sense cap resultat encoratjador. Les desactualitzacions al seu faceboock, bloc i myspace em provocaven una vigília insuportable, de la qual no em lliurava mai.

Ara, després de tants mesos de sequera, la situació s’ha agreujat. Fa dues setmanes que els diaris no arriben als quioscos. Han estat un seguit de dies insofribles. Em trobe vençuda sense l’Antònia i sense l’únic diari on podria saber si és viva o morta. A l’era de la comunicació em trobe incomunicada. Sense notícies.

4 comentaris :

Amadeu Sanz ha dit...

Si el futur de la premsa escrita està pelut, fins i tot per a premsa publicada en llengües com el castellà o l'anglés, la premsa en català, especialment al País Valencià, ho té ben magre. No per previsible, deixa de ser una mala notícia, però.
D'altra banda, comencem a comptar amb alguns intents de premsa locals en internet més que interessants. Ara mateix, visite més L'informatiu que el web de l'Avui.
I encara que ací no el catarem, el diari Público ha anunciat que està a punt de traure un quadern diari de dotze pàgines en català, en la seua edició per a Catalunya.

Anònim ha dit...

Com sempre, el teu joc amb la literatura esdevé un plaer. Quin goig llegir-te!!! Amb aquesta l'has clavat. Fins que no he arribat als diaris, no sabia de què anava la cosa. Quin gir més sorpresiu que li dóna al teu escrit. Sensacional.

Anònim conegut ;D

Queti B. ha dit...

Subscric totalment el que dius i, també, la valuosa aportació d'Amadeu. No tardes tant a escriure, d'acord?
Besets

Francesc J. López ha dit...

Olga, té molta raó la Queti. Ens haurem de fer més visibles perquè sàpies que estem tan delerosos per la recuperació de l'Avui als nostres territoris com dels teus deliciosos apunts? M'ha agradat molt com ho has contat.
Vinga, que et diré on és l'Antònia i deixaré l'anonimat venecià si ens fas llegir-te més sovint.
Centrant-me en el tema subscric el que et diu l'Amadeu.