I am Trade Gothic, també
Vinc de la concentració d'aquesta vesprada, a la plaça de Manises. N'érem quatre gats mal comptats. Per si no recordeu, o bé no ho sabíeu, es tractava d'una convocatòria de la Plataforma per l'ensenyament públic en el context de les accions de protesta per l'expedient a José Luís Santiago, el director de l'IES Las Norias, de Monfort, amb el qual la conselleria de Font de Mora pretén avisar aquells que gosen dissentir de les seues polítiques educatives.
Em trobe a l'Anna Gascón i la petem una estoneta. En aquestes ocasions, com en els viatges en tren, un es permet anar un poc més enllà de la minimalista polidesa social aquella del Com estem? Diguem bé o ens ho contem? Així que parlem de blocs educatius, de concursos de trasllats, de la criança dels menuts… En un moment donat, Anna m'amolla, a boca de canó: Com valoreu açò els sindicats?
Aquesta mena de preguntes no m'escauen massa a mi, però des que treballe per a un sindicat me la fan, amb tota la bona intenció, persones del tot ben intencionades. Com que me l'aprecie, a l'Anna, intente aclarir-li que no sóc cap portantveu orgànic autoritzat, però que sí que tinc, com tots, supose, una opinió personal formada.
Jo he participat, li dic, en una petita part del procés: he fet el cartellet amb què han estat convocades les mobilitzacions.
No és el primer que he fet per a la Plataforma. De fet, l'any passat, quan les mobilitzacions per Ciutadania, quan les amenaces dels expedients pesaven sobre el professorat que es negava a impartir l'assignatura en anglés, ja en vaig fer uns quants amb convocatòries semblants a aquestes i amb consignes quasi idèntiques.
Aquells, com aquest, van ser cartellets d'urgència, fets en molt poc de temps, a vegades el que va entre l'eixida d'una reunió del matí a la roda de premsa de la vesprada. No n'estic molt satisfet i crec que eren cartells molt fluixets. Em consta que una part dels que solen assistir a les reunions de la plataforma no en quedaren gens satisfets i, a partir d'un determinat moment, passà a fer-se'n càrrec de la part gràfica de la moguda el dissenyador d'Escola Valenciana, el César Amiguet.
Em sembla que va fer un treball molt digne i, a vegades, brillant: la Trade Gothic per a la tipografia, els textos a sang, el logo de la xiqueta sostenint el llibre sobre el cap, la contenció de la paleta de colors –groga, negra, grisa, algun punt roig–, creaven una imatge diferenciada i coherent.
No sé si es tracta d'una mena de rotació de responsabilitats al si de la Plataforma, però ara l'STEPV s'encarregava de nou dels cartells, així que vaig pensar que calia aplicar-se a aquesta línia. Les condicions que s'havien pactat eren que hi haguera el groc, que s'hi usara el logo de la xiqueta i que hi anara Font de Mora cap per avall. I, és clar, urgent.
Ja havia fent un Font de Mora cap per avall. Aquest, també fet d'urgència.
Foto girada, un marquet que pareguera barat, de Leroy Merlin, penjat d'un fil en una tatxa. Rafa "Panxo" Miralles va ser qui va suggerir que el desestabilitzarem un poc, així que el vam tombar cap a l'esquerra perquè no estiguera perfectament horitzontal.
Fa poc més d'un any, mentre s'assolava la falla dels mercats financers internacionals i els pregoners de la desregulació estaven de retirada, les organitzacions dels treballadors van perdre l'oportunitat de plantar-se en el carrer per a exigir reformes profundes en el sistema econòmic, per a què s'orientara més a compartir la riquesa que a facilitar el benefici exagerat d'uns pocs. Ara sembla que aquella hora ha passat i toca, no avançar, sinó resistir per no retrocedir en drets històrics.
Fa un any pensàvem que podíem amb els Font de Mora d'aquest món. Ara fem millors cartells, però Font de Mora ve darrere nostre pegant-nos amb la gorra.
Em trobe a l'Anna Gascón i la petem una estoneta. En aquestes ocasions, com en els viatges en tren, un es permet anar un poc més enllà de la minimalista polidesa social aquella del Com estem? Diguem bé o ens ho contem? Així que parlem de blocs educatius, de concursos de trasllats, de la criança dels menuts… En un moment donat, Anna m'amolla, a boca de canó: Com valoreu açò els sindicats?
Aquesta mena de preguntes no m'escauen massa a mi, però des que treballe per a un sindicat me la fan, amb tota la bona intenció, persones del tot ben intencionades. Com que me l'aprecie, a l'Anna, intente aclarir-li que no sóc cap portantveu orgànic autoritzat, però que sí que tinc, com tots, supose, una opinió personal formada.
Jo he participat, li dic, en una petita part del procés: he fet el cartellet amb què han estat convocades les mobilitzacions.
No és el primer que he fet per a la Plataforma. De fet, l'any passat, quan les mobilitzacions per Ciutadania, quan les amenaces dels expedients pesaven sobre el professorat que es negava a impartir l'assignatura en anglés, ja en vaig fer uns quants amb convocatòries semblants a aquestes i amb consignes quasi idèntiques.
Aquells, com aquest, van ser cartellets d'urgència, fets en molt poc de temps, a vegades el que va entre l'eixida d'una reunió del matí a la roda de premsa de la vesprada. No n'estic molt satisfet i crec que eren cartells molt fluixets. Em consta que una part dels que solen assistir a les reunions de la plataforma no en quedaren gens satisfets i, a partir d'un determinat moment, passà a fer-se'n càrrec de la part gràfica de la moguda el dissenyador d'Escola Valenciana, el César Amiguet.
Em sembla que va fer un treball molt digne i, a vegades, brillant: la Trade Gothic per a la tipografia, els textos a sang, el logo de la xiqueta sostenint el llibre sobre el cap, la contenció de la paleta de colors –groga, negra, grisa, algun punt roig–, creaven una imatge diferenciada i coherent.
No sé si es tracta d'una mena de rotació de responsabilitats al si de la Plataforma, però ara l'STEPV s'encarregava de nou dels cartells, així que vaig pensar que calia aplicar-se a aquesta línia. Les condicions que s'havien pactat eren que hi haguera el groc, que s'hi usara el logo de la xiqueta i que hi anara Font de Mora cap per avall. I, és clar, urgent.
Ja havia fent un Font de Mora cap per avall. Aquest, també fet d'urgència.
Foto girada, un marquet que pareguera barat, de Leroy Merlin, penjat d'un fil en una tatxa. Rafa "Panxo" Miralles va ser qui va suggerir que el desestabilitzarem un poc, així que el vam tombar cap a l'esquerra perquè no estiguera perfectament horitzontal.
Fa poc més d'un any, mentre s'assolava la falla dels mercats financers internacionals i els pregoners de la desregulació estaven de retirada, les organitzacions dels treballadors van perdre l'oportunitat de plantar-se en el carrer per a exigir reformes profundes en el sistema econòmic, per a què s'orientara més a compartir la riquesa que a facilitar el benefici exagerat d'uns pocs. Ara sembla que aquella hora ha passat i toca, no avançar, sinó resistir per no retrocedir en drets històrics.
Fa un any pensàvem que podíem amb els Font de Mora d'aquest món. Ara fem millors cartells, però Font de Mora ve darrere nostre pegant-nos amb la gorra.
1 comentaris :
Precisament ahir vaig fullejar a la sala de profes l'All-i-Oli d'octubre on es fa un repàs dels canvis en la tipografia i maquetació durant els darrers trenta anys. És tot un document històric i enriquidor i em van donar ganes d'emportar-me'l a casa. De fet, crec que avui ho faré.
L'evolució del disseny de la revista o simplement del logo del sindicat, dels colors que se n'utilitzen com a imatge corporativa, la qualitat del paper... donaria matèria suficient per a fer una tesi doctoral.
M'encanta. I, una altra vegada, precisament, l'embranzida del disseny coincideix amb la teua incorporació a files. Tu, el teu Mac i la teua Olympus E-510.
Publica un comentari a l'entrada