La llum de les imatges

Concentració avui al MUVIM, en suport al seu ja ex director, Romà de la Calle. En la foto, Romà mostra les pàgines problemàtiques del catàleg.

Tant de bo que pogués reproduir el seu parlament, ple de dignitat i bon humor valencià. Com sabeu, ahir va presentar la seua dimissió per la censura d'algunes fotos de l'exposició Fragments, on cada any es recull una mostra del treball dels fotoperiodistes valencians. En elles apareixien algunes imatges de polítics del Partit Popular en postures, per a ells, impròpies. Sembla que el problema no era que s'hagueren mostrat en aquestes postures, sinó que algú altre els hi poguera veure. El dolor de veure's un mateix reflectit en els ulls de l'altre, deu ser. Un diria que la pell del polític havia d'estar endurida per rersistir això i molt més. Tanmateix, crida l'atenció la por que tenen aquestes persones a les imatges, al poder de les imatges. La icterícia que els produeix, com a la madrastra de Blancaneus, el feeback dels mitjans de comunicació. O dels ciutadans que gosen a tocar la seua imatge pública. Corren aleshores espaordits a botar-se les llibertats democràtiques que suposen la més mínima amenaça a la seua honorabilitat, en una defensa calderoniana de la seua fama. Font de Mora, recordeu, ja va reprimir amb tot el pes de la llei, arbitràriament aplicada, el fet que en un institut de secundària el posaren cap per avall. Els dèficits de la qualitat de la democràcia al País Valencià comencen a ser molt alarmants.