dimarts, 13 d’abril de 2010

Dues notes: Egunkaria. El llibre electrònic.

1

A la fi ha resultat que el diari Egunkaria no era ETA, i que el motiu últim per tancar-lo va ser, senzillament, que s'expressava en eusquera. Vegeu que diu la sentència al respecte:
La estrecha y errónea visión según la cual todo lo que tenga que ver con el euskera y la cultura en esa lengua tiene que estar fomentado y/o controlado por E.T.A. conduce, en el proceso penal, a una errónea valoración de datos y hechos y a la inconsistencia de la imputación.
Via Guerra eterna.

 

2

La ceguesa i la paràlisi de les editorials davant l'adveniment del llibre electrònic –la probable fi del parèntesi que hauria suposat l'era Gutenberg– posa en perill el seu negoci. Si no atén les necessitats dels lectors i lectores, els éssers humans que som, a la fi, els subjectes de la cultura i el coneixement universals, la indústria editorial correrà la mateixa sort que va córrer la indústria discogràfica. O anirem a morir, tots, a Amazon i Apple.
Vegeu una anàlisi de l'estudi El Libro electrònico del Observatorio de la Lectura y el Ministerio de Cultura en Periodistas 21.

2 comentaris :

Giorgio Grappa ha dit...

Criminalitzar l'euskara, com criminalitzar el català, encara és pràctica comú per a molts espanyols; quan els criminalitzadors són jutges i magistrats, la cosa fa feredat.

Gràcies per l'enllaç a l'informe sobre el llibre electrònic: ja me l'he descarregat al meu Leqtor ;-) .
Sobre aquest tema, i per si algun docent hi té interès, us enllaço la cerca del tresor que he realitzat per als meus alumnes de 3r ESO [http://blocs.xtec.cat/dclfdm/2010/04/13/sant-e-jordi-o-el-dia-del-llibre-electronic/]. És molt elemental, se centra només en els conceptes bàsics; a veure si puc preparar alguna cosa de més volada per als de BAT: enguany no celebraré el dia de sant Jordi, sinó el de sant e-Jordi ;-) .

Bona e-lectura!

Begonya Mezquita ha dit...

No us amoïnésseu, no patiguésseu, perquè més enllà d'aquests crims i d'aquests dubtes, hi roman sempre la paraula, la poesia, per dir-ho més clar (que no pas més fort).