dimecres, 2 de juny de 2010

Notes ràpides amb l'iPad

L'iPad cansa la vista. Potser cal un període d'adaptació a la pantalla. De fet, em va passar una cosa semblant quan vaig canviar d'un monitor CRT a un LCD, i em vaig estar uns dies amb els ulls plorosos quan feia sessions llargues.
I cal un teclat per a escriure, perquè l'incorporat a la pantalla tàctil fa el paper per a escriure una nota breu o per a entrar la paraula de pas en l'Appstore, però jo, de moment no em faig a escriure textos més llargs: m'equivoque sovint i pitge accidentalment la tecla que no toca; a més, algunes aplicacions tenen una ajuda predictiva a l'escriptura i, si no estàs atent, escriu per un la paraula que li sembla, normalment una paraula en castellà de la mateixa arrel que la catalana. Pel que respecta al català hi ha la dificultat afegida de la freqüència d'alguns signes de puntuació; per exemple, per posar un apostrof cal canviar la vista del teclat per una segona pantalla on hi ha els nombres i alguns altres caràcters que en castellà o anglès, per suposat, no s'usen tant; o cal sostindre la tecla d'una vocal per invocar un menú contextual amb la variant accentuada. Una revisió del teclat la podeu trobar ací.
A l'espera de Libranda, l'oferta de llibres és inexistent, llevat dels ja coneguts a través del Projecte Gütenberg, i la tasca d'un grapadet de voluntaris. Per altra banda, els problemes amb la tipografia són molt menys alarmants del que semblava per les primeres impressions que s'hi havien vessat. De fet, sembla que tot depèn més de la perícia del dissenyador del llibre que d'altra cosa. Estic fent algunes proves amb el format ePub i he aconseguint que alguns exemplars queden passables, com aquest de Los tres estigmas de Palmer Eldritch, de Philip K. Dick, en menys d'una horeta de feina. No hauria de suposar cap problema per a les editorials publicar edicions amb una tipografia decent, i més comptant amb l'imminent suport de Typekit i semblants.


DIY ePub

D'altra banda, la maquineta va de meravella per a navegar per internet, rebre correu, jugar… i impressiona la fluïdesa amb què mou les aplicacions, com aquesta d'Alícia.

Úrsula juga amb Alícia a l'iPad

1 comentaris :

Olga Gargallo ha dit...

Quin goig fa veure l'Úrsula! De ben segur que amb la seua praxi, i la teua tesi, ens resoldrà ben aviat qualsevol dubte tecnològic.