dimarts, 17 de juliol de 2012

A dalt tot està tranquil

En Helmer van Wonderen pensa sovint en les tres ovelles de què es va haver de desprendre per comprar un mapa de Dinamarca. Somnia (ho sabem?) que hi viatjarà algun dia.
Aquest home forma part no d'un sinó de dos cossos: el seu i el d'en Henk, el germà bessó que va morir fa massa anys. I forma part també d'un món de vegades insuportablement petit, asfixiant, aïllat.
El granger, que es va desfent de tot el que té, de tot el que és, observa el paisatge i els animals amb qui conviu, intercanvia instants amb els personatges escassos que il·lustren, com de passada, les pàgines del seu viure. Mentrestant el pare, tancat a l'habitació de dalt, va consumint el temps que li queda. I el temps no passa sense el permís d'un ocellot que els vigila de ben a prop.
L'home dels ases, aquest personatge enigmàtic, empès per les circumstàncies d'un passat que s'imposa, un univers de dins que es reflecteix en el de fora, creu que ha arribat l'hora de decidir què.




Són dos quarts d'onze del matí. Una capa de núvols baixos fa ploure. Com sempre, ahir els homes del temps es van equivocar. El llum de la cuina està encès. El freixe tot brilla, la cornella s'està arraulida a la seva branca. De tant en tant estarrufa les plomes sense obrir les ales, i sembla un pardal banyant-se en un toll del pati. Un pardal gegant. Espero. Tinc el diari sobre la taula, davant meu, però no puc llegir. Sec i miro cap a fora. El rellotge brunzeix, a dalt tot està tranquil, a la tassa em queda un cul de cafè fred. No només hi ha tranquil·litat a dalt: tot està tranquil. La pluja repica suaument a l'ampit de la finestra, la carretera és molla i buida. Estic sol, no tinc ningú contra qui arraulir-me.


Trobareu una bona ressenya d'aquesta novel·la ací.