diumenge, 1 de juliol de 2012

Estiu i lectura, tot és u.

En un altre moment ja vaig confessar que la meua relació amb els llibres a l'estiu és una mica obsessiva. Als hiverns no dec llegir més de cinc o sis llibres. Normalment a les vacances de nadal, falles o pasqua. Intentar-ho en altres moments resulta sempre fatal: acabe mal-llegint un text que s'allargassa setmanes.

 Un altre dels meus plaers de lletraferit estiuenc és l'aventura dels totxos. Reconec que hi trobe certa atracció estranya pels llibres llargs. Ras i curt: els que no pots sostenir amb una sola mà.

 L'inici de l'estiu i els meus primers dies de masovering em tenien prou engrescat com per llençar-me a l'Incerta glòria, del Joan Sales, un totxet de 764 pàginetes. Confessaré que no he acabat de trobar-li el què. Hi ha parts fascinants i reflexions profundes que et fan alçar els ulls i pensar en Cruells, que ha patit tota la guerra a la banda dels vençuts, i que, en envellir, enyora la guerra perquè enyora la seua joventut. En el seu cas, i en el de tants, guerra i joventut són indissociables. Quin sentiment més difícil de pair. Tot i això, el fet de presentar constantment els anarquistes com dimonis emplomats i la religiositat omnipresent a la novel•la m’impedien abandonar-me al text. Massa de tant en tant pensava: ais! uis! I així no es pot gaudir plenament un llibre. Afegiré, també, que tenia un pensament redundant (que tinc també amb Wagner): vols dir que calien tantes pàgines (tantes hores) per explicar això?

 Però... què més té! quin plaer llegir a l'estiu! Poder llegir 150 pàgines d'una tacada. Obrir les ulls al matí i llegir, mig matí i llegir, dinar i llegir...al llit i llegir. I no menys important, aponar-te a la tassa i llegir.

 La lectura a l'estiu m'és com la música en directe, com la vida: saber que tindrà un acabament les atorga una emoció, una intensitat, una passió foramida. Em llance a la lectura de manera cega perquè sé que en unes setmanes ja no podré fer-ho i tornaré a fer hivernar l'Àlex lletraferit.

 Aquesta nit, Erri de Luca.

0 comentaris :