Matí fresquet, ja avançat novembre

Una cançó, un acudit, un poema

Guerra
Bob Marley/Trad.: Gerard Quintana (Sopa de Cabra)

Fins que la filosofia
deixi de ser una raça superior a les altres
hi haurà guerra!

Fins que no hi hagi per més temps
ciutadans de primera i de segona classe
hi haurà guerra!

Fins que el color de la pell d'un home
sigui tan important com el color dels seus ulls
hi haurà guerra!

Fins que els drets humans bàsics
siguin garantits per tothom sense discriminacions
hi haurà guerra!

I fins aquest dia
el somni de la pau final
i el món i la humanitat
estarem atrapats per la moralitat
continuarem vivint d'il·lusions que perseguirem
però no aconseguirem
i arreu hi haurà guerra!

Fins que l'innoble i infeliç règim
que destrossa als germans d'Angola
de Sudàfrica, dels països oprimits
sigui destruit, totalment aniquilat
arreu hi haura guerra!

Guerra a l'est!
Guerra a l'oest!
Guerra al nord!
Guerra al sud!
Arreu hi haura guerra!

Alguns guanyen!
Alguns perden!
Molts moren!
No val la pena!

Però arreu hi haurà guerra!
Arreu hi haurà guerra!...


La identitat
L’estranger
Josep Palau i Fabre

–¿De quin país és aquest estranger?
–No ho sé.
–¿Com se diu?
–No ho sé.
–¿Què fa? ¿Quina llengua parla?
–No ho sé.
–¿Com us dieu, bon home?
–...
–¿De quin país veniu? ¿On aneu?
–Sóc d’aquí. Sóc estranger.

16 d’octubre del 1947


Comiat
Josep Palau i Fabre

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa els dits, les venes...
-He deixat al paper tota la sang.

¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d’or dinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules...
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se’m moren a dins
i jo visc en les coses.


París, 6 de maig de 1946