Nota a la tauleta de nit

Un mar de mentides era el que tu em deies,
Un oceà era els que ens separava,
Un llac era la meva mirada.

La porta del balcó era oberta.

Volia escriure una nota per despedir-me,
Però no vaig tindre paraules.
Volia escriure una paraula,
Però no hi havia cap per tu.

En aquell moment aplegares,
I vaig tonar a sentir el fred,
La por, vaig començar a tremolar.
Borratxo em digueres: “vine i un bes ja”
Jo ja em començava a arraconar.
“Vine, nena, o ja saps” imperativament tornares a cridar.
Del meu interior va eixir un “no vaig”.

Em vas pegar a la galta,
Em vas donar una patada,
Em vas tirar a terra,
Em vas xafar.
Quasi em vas matar.

Avui estic al llit,
Amb el telèfon a la mà,
Acabe de cridar,
A un hospital.

Tramitaré una denuncia,
Açò s’ha acabat,
Segons tu, és estimar
Jo dic, que és maltractar.