Mamella
Ahir, a la Manifestació del Día Internacional de la Dona a València, hi havia dues reivindicacions que la urgència de la l'agenda pública havia col·locat en un primer terme: el dret a l'avortament i la denúncia de la violència de gènere. També hi va haver espai perquè un grup de dones del col·lectiu Sina fera una demostració per a reivindicar la lactància materna i el seu dret a conciliar la vida familiar i el treball.
5 comentaris :
La mani d’ahir em va emocionar, com ho fan totes les manifestacions allotjades a l’esquerra de les esquerres. Quan el carrer va de gom a gom, amb crits que desperten consciències adormides i batucades que fan ballar cossos assentats, jo em sent viva i cosida a companyes i companys amb el fil de les idees i la il•lusió.
Un dels moments que més em van agradar va estar quan van cremar una església de cartró (la primera falla d’enguany cremada a la porta de l’ajuntament de València). Uns metres després, al carrer Sant Vicent, vaig llegir una proclama sobre un mur que deia: Traieu els vostres rosaris dels nostres ovaris. La frase concentra el sentiment de tots els qui ens hi manifestàvem.
Salut.
És curiós comprovar com la reportera gràfica de El País en l'edició valenciana, Tània Castro, ha triat la mateixa fotografia per il·lustrar l'article de la manifestació d'ahir. És curiosa també la coincidència del reporter de l'agència EFE que ha redactat l'article, perquè ha destacat la frase a què jo al·ludia, ara bé la traducció que n'ha fet ha trencat tot el sentit. Si consulteu la pàgina 49 del citat periòdic del dia d'avui comprovareu ambdues coincidències, i a més, l'errònia traducció castellana que n'ha fet ("Llevamos los ovarios como un rosario")i que anul·la tot el sentit del clam.
La foto m'agrada molt. Per què no ens en penges més? Segur que en tens un bon reportatge. Per cert, queda bé així, a l'esquerra, per bé que trenque una mica amb la línia de maquetació establerta. :)
Olga, també he vist la foto de El País i no m'ha estranyat. En el moment de començar la mani, que és un moment en què sol estar tota la premsa –després s'evaporen– estàvem un eixam de fotògrafs damunt les pobres dones amb els seus xiquets i xiquetes, tranquil·lets ells i elles amb les seues mamelletes. També hi era Tània Castro, que col·labora amb l'Allioli, per cert. La resta de fotos no són tan interessants perquè és el mateix de sempre: pancartes i gent marxant. Va ser una sort, periodísticament i fotogràficament parlant, que se'ls ocorreguera fer aquella demostració.
No m'estranya gens que el periodista trabucàs el sentit de la consigna, perquè molt sovint estan molt mal informats. Només dir-te que, unes hores abans de la manifestació van trucar a la responsable de l'Àrea de Polítiques d'Igualtat del Sindicat des de la redacció del diari El Mundo per a recollir informació sobre l'objecte i motivacions de la manifestació. Doncs resulta que va ser aleshores que es va assabentar que aquesta manifestació es convocava cada any: "Ah sí? Lo haceis todos los años?"
Begonya, ni me n'havia percatat d'això de la maquetació. Està enllaçada des del Flickr!, així que no li he donat cap estil a Blogger.
Com li dic a Olga, les altres fotos són molt de marxa i pancarta, però crec que tinc alguna cosa interessant també. Quan les acabe de revel·lar –ara tire en raw i cal fer un postprocés que és un poc més lent– les aniré posant en Flickr!
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada