Verema de lectures
Com que fa unes setmanes que l’oratge ens deixa respirar, ja no em cal buscar l’ombra a recer d’un pi o dessota un om, atenent a les latituds on m’hi trobe, per poder llegir. Les lectures refrescants a la vora d’una bassa d’aigua han deixat pas a unes altres de més temperades.
Heus ací els llibres que he veremat aquest setembre i que, junt als grans de raïm, m’han endolcit el retorn.
5 comentaris :
El de "La solitud..." és molt xulo, té moments que realment t'atrapa. Per cert, què tal McCarthy?, tinc ganes de llegir-lo, val la pena?
Hola Vicent.
Sóc escèptica respecte dels llibres més venuts o dels més premiats. Tampoc no m’agraden massa els llibres de ciència-ficció, i més encara els apocalíptics. Així i tot La carretera m’ha agradat pel que té de novel•leta èpica o de road movie ben escrita... Ara bé, amb el desenllaç no he pogut.
M’ha agradat moltíssim més el llibre de La solitud dels nombres primers. La seua lectura em va tenir enganxada una vesprada de diumenge i durant quatre horetes vaig estar absorbida sense pensar en res més. M’ha impactant tant com fa uns anys El curiós incident del gos a mitjanit.
M'apunte aquest d'"El curiós incident..." a la llista, ja massa llarga, de llibres per llegir. Em passa el mateix amb els llibres més venuts o més premiats, recele una mica, però el de Giordano realment és bo, i mira que és jove, el tio.
I moltíssimes gràcies pel que em dius dels contes, Olga, sempre és bonic trobar gent que t'anime en aquest país nostre tan hostil de vegades segons amb qui.
Que vos passa als de LPN que no hi ha cap post des de fa dues setmanes? Els fans estem esperant-vos...
malament anem...
Publica un comentari a l'entrada