Hemeroteca

Sempre que busque un paper en trobe un altre. I així és com ha anat a parar a les meues mans un exemplar de la revista Morvedre de l’any vuitanta-sis.
Les meues xicotetes col•laboracions a la secció cultural del butlletí d’informació local em vam permetre de creure’m un poc escriptora, però sobretot, em van proporcionar un dels majors plaers que una fanàtica com jo podria somniar: entrevistar el meu ídol, Lluís Llach. Encara se m’eriçona la pell.

Aquell raconet era l’únic que es feia en valencià, la qual cosa suposava que, en eixir publicat l’articlet, les ultracorreccions de l’impressor eren habituals, ja que tenia poc de costum de muntar el linotip amb planxes en la nostra llengua i s'hi atrevia amb noves propostes. Ara, a més d’alguna errada tipogràfica i ortogràfica, hi trobe la innocència d’uns vint anys acabats de fer i la il•lusió més gran de creure’m important.