Astènia
Tot i que el meu paisatge ja és desert de tarongers i difícilment m’arriba la sentor de les floretes blanques aromàtiques, he començat a sentir a frec la primavera. No ja pels esternuts o pel desfici a la pell provocat per un pol•len inexistent; més que res per l’astènia que, des de l’adolescència, any rere any em visita pels volts de l'abril.
A toc de rellotge, apressada, ens ha arribat fa un parell de setmanes aquesta guspira estacional tot coincidint amb el pas estret entre falles i setmana santa, i amb el desassossec de la segona avaluació. De l’aiguaneu alcoiana hem passat a un ardit celblau en màniga curta. Això sí, l’astènia no em deixa llevar-me per descórrer les cortines.
4 comentaris :
Guapa, lleva´t l´astènia de damunt i entra al meu bloc, que tinc un premi per a tu.
Besets
Amb l'astènia no puc, sobretot de bon matí, però a les ser de la vesprada aniré a la concentració contra la destrucció del Cabanyal.
Molt agraïts pel permi que ens has atorgat.
És la meua hora favorita del dia, les ser de la vesprada.
Salut, Queti, i gràcies pel premi.
Doncs a les ser hi serem.
Publica un comentari a l'entrada