Carmelina, carmesina
Haver vist el món des dels teus ulls encuriosits, dona entre tants homes. Heroïna d'una guerra, despentinat instint. El món des de la teua mirada discreta, mans que inventaven somnis. Dona rebel, un rostre en blanc i negre, el teu silenci.
La sang se'm clivella
Voldria viure
entre la mar i una badia
algunes nits així,
amb gust de menta;
quan l'enyor de tanta cosa
em despentina l'instint,
i em prem la carn, i me la deixa
olorosa de tu.
Mira com llance
inútilment els somnis.
Mira també,
escampades pel llit,
les filagarses d'aquells moments perduts...
No sé si ploraré demà,
perquè la pena
és massa fonda avui
per a arrencar-la
estella a estella.
Però tot està a punt:
l'artèria, oberta;
les mans, enceses; el cos,
tens i expectant...
i tot és a tant a punt,
que la sang se'm clivella!
(Carmelina Sánchez-Cutillas. Llibre d'amic e amada. Ed. Torres, 1980)
4 comentaris :
Probablement i de forma injusta, aquesta és una flor per molts oblidada...http://espaiclaudator.blogspot.com/2009/02/petals-solitaris-de-melangia-plouen-per.html
Gràcies pel recordatori i pel poema, Begonya
Els cucs de seda i Matèria de Bretanya van ser les meues primeres lectures en català l’any 1978. Després en vindrien d’altres, però aquestes dues són el meu bateig. Encara me les mire de tant en tant amb una certa enyorança. Són com el seu títol, uns records d’infantesa i adolescència, un redescobriment del món ara perdut, de l’aventura de créixer.
També aquests dos títols van ser les meues primeres lectures en català cap als primers anys 80. Després les va seguir "Te deix amor la mar com a penyora" (no sé com puc posar la cursiva en els comentaris) si no recorde malament però això ja no té res a veure. M'ha restat en la ment un deix de tendresa de "Matèria de Bretanya".
Jo també vaig seguir amb la Carme Riera, Te deix, amor, la mar com a penyora i Jo pos per testimoni les gavines. No hi havia massa títols publicats i això ens feia seguir una mateixa drecera. Encara no havia despegat la indústria editorial, hi havia pocs títols, però tots eren d'una qualitat inqüestionable.
Publica un comentari a l'entrada