dijous, 5 de febrer de 2009

Crazy

Dissabte passat ens vam posar una pel·lícula a casa, tot aprofitant l'absència de la meitat de la nostra descendència i la calma que se'n deriva. El film, Crazy, narra els primers trenta anys de vida d'en Zac i com prova de compaginar el descobriment de la seua pròpia identitat amb la relació amb son pare, que oscil·la entre l'estima intensa i la decepció mútua.

El que m'abellia contar-vos no era tant una anàlisi de la pel·lícula, sinó una anàlisi, torbadora, de la meua mirada.

El cas és que jo no seguia en Zac, protagonista absolut, sinó son pare, amb qui no compartia gairebé res. Però aquest gairebé res va resultar definitiu per redirigir la meua mirada: tots dos érem pares.

Em faig gran, jo.

1 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

Em va agradar molt aquesta pel·li, Àlex! Quan la veig veure, ja vaig deixar per ací alguna coseta. Per cert, ens veurem dissabte?